El Parlament de Catalunya ha donat llum verda avui dimecres a la llei del règim especial de l'Aran amb el suport de tots els grups excepte el de Ciutadans i, en diversos articles, el del PPC. El document introdueix el reconeixement nacional i els drets històrics que l’Estatut del 2006 preveu per a l’Aran i desenvolupa altres punts com l’acadèmia de la llengua occitana, el dret a decidir el seu futur i un sistema de finançament nou mitjançant el qual el Conselh d’Aran i la Generalitat negociaran cada any la quantitat global pel funcionament de les competències araneses obrint la possibilitat de fer una altra proposta de millora en un termini de tres anys.
Un cop acabats els tràmits parlamentaris seran els aranesos els que tindran l'última paraula sobre la nova legislació, ja que a la mateixa llei preveu la convocatòria d'una consulta popular d'aquí a sis mesos per referendar el text.
Molts aranesos, al Parlament
L’aprovació de la nova Llei d’Aran ha comptat amb l’assistència de desenes d’aranesos que han seguit el debat i l’aprovació del nou text al Parlament. Entre aquests hi havia el síndic Carles Barrera el qual ha assegurat que “avui és un dia feliç per al poble aranès”.
Reforç dels vincles que uneixen l’Aran i Catalunya
La llei vol reforçar els interessos i vincles que històricament han unit l’Aran amb Catalunya i reconeix la realitat nacional occitana, dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, estableix el règim especial propi de l’Aran per protegir-ne el caràcter singular, els drets històrics i la identitat, el dret i la realitat de l’organització institucional, política i administrativa, i en garanteix les competències, els recursos i l’autonomia per ordenar, governar i gestionar els interessos del territori.
El text recull la divisió territorial de l’Aran en sis terçons, en reconeix la bandera, l'escut, la festa i l'himne, i els drets lingüístics amb l'aranès com a llengua pròpia i d'ús preferent a les administracions públiques, la capitalitat de Vielha, i defineix les funcions del Conselh Generau d’Aran i els seus òrgans, i el sistema electoral per terçons.
El dictamen de la llei admet, a les disposicions finals i transitòries, el dret del poble aranès a decidir el seu futur, estableix una revisió del model de finançament en comissió bilateral govern de la Generalitat-consell d’Aran en un termini màxim de tres anys, preveu que el Parlament demani el reconeixement de l'autonomia política de l’Aran en el marc d'una modificació constitucional i estableix que la llei haurà de ser referendada pels aranesos d'acord amb la llei de consultes populars.
