L’expressió “lies e patzeries” està formada per dues paraules occitanes. La primera “Ligas” significa acord que uneix les valls que signen l’acord i “Patzerias” conté la idea de pau entre valls. Són acords destinats a reglamentar el dret de pastura, de transit des ramats, de mercaderies, etc i també de preservar la pau entre elles.
El 22 d’abril de 1513 es firma aquest tractat en el Pla d’Arrem, entre Sant Beat i Aran, amb l’impuls de la monarquia francesa i l’espanyola. El rei espanyol que permet aquest tractat és Ferran II, el Catòlic. El rei francès és Lluís XII, conegut coma Lluís de Orleans. Per part der Estat francès hi participen la Val de Loron, Larbost, Varossa, Oueil, Banhères, Aura, Neste, Frontinhes, castellania de Sant Beat, baronia e senyoriu d’Aspet, castellania de Castilhonés, vescomtat de Coserans, ciutat de Sant Lizèr i senescalia de Tolosa. Per part de l’Estat espanyol signen el marquesat del Pallars, vescomtat de Vilamur, Val d’Aran, comtat de Ribagorça, Val de Benasc, Val de Gistain, Barravès, baronia d’Erill, abadia de Labaix, baronia de Bielsa, baronia d’Orcau, vila de Tremp e Conca d’Orcau.
En el tractat totes aquestes valls es comprometen a tenir pau, a no tallar les relacions comercials i a prendre mesures comuns en cas de guerra entre França i Espanya.
“És un gran dia i sobretot és un dia de reconeixement als nostres avantpassats, per que ells van saber, en tot moment, el que calia fer per a construir lo que millor convenia. D’aquella forma de fer, ara fa 500 anys, van deixar testimoni signant aquest Tractat de Lies e Patzeries que els simplificava la vida, els feia més lliures i que ficava de manifest una consciència i una voluntat de ser sobirans del seu destí” va subratllar Jèp de Montoya, cap de Cultura i Patrimoni del Conselh Generau d’Aran, durant la celebració de l’acte commemoratiu que es va celebrar el passat dissabte, a Fos (França).
Dins del fons del Conselh Generau dera Val d’Aran es conserven els documents següents: la còpia del tractat de lies e patzeries de 1513 en català, possiblement datat entre 1664-1665 i que també conté les ratificacions dels reis espanyols i francesos; la còpia del tractat en francès, datat a Sant Beat el 28 de juliol de 1643 i la còpia en gascó, sense data, possiblement de 1654.
Aquests tres documents, ja es poden consultar en línia a través de l’opció “Arxius en línia: Cercador de fons i documents” .
