Text: Laia Pedrós / Foto: Flavià Boleda

‘L’art és l’habilitat de veure el que els altres no veuen’ és una frase de l’artista Olafur Eliasson mentre que ‘A tu no et paguem pels teus idiomes, sinó per les teves idees’ és el que li va dir el cap de Joan Viñallonga, dissenyador del Frigo pie i el Drácula quan treballava a Frigo, i li va encarregar impartir una conferència al Regne Unit tot i que ell no sabia anglès. Aquestes dues frases són les que van inspirar el jove verduní Flavià Boleda (21 anys), estudiant de Publicitat i Màrqueting al Centre d’Estudis Politècnics de Barcelona, a dedicar el projecte final de grau sobre la creació de la seva marca personal a la dislèxia, un trastorn que pateix i que vol donar a conèixer com “un valor i una habilitat de poder escriure i llegir paraules desordenadament, paraules que els altres no veuen”. El projecte porta per nom ‘Ohla’, “una paraula que tothom coneix i entén però que una persona amb dislèxia pot escriure així, intercanviant les lletres”, explica Boleda.

El seu objectiu és que ‘Ohla’ es converteixi en un projecte de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), “vull que sigui una marca de tothom i per a tothom, sense ànim de lucre, motiu pel qual en la memòria que vaig redactar no hi ha colors corporatius ni tipografies ni normes d’aplicació”, comenta aquest jove verduní.

‘Ohla’ ja ha sortit de les quatre parets de classe i ha rebut nombrosos inputs i felicitacions d’especialistes, mestres, professors i persones amb dislèxia, un trastorn específic de l’aprenentatge que es calcula que tenen un 6% dels alumnes de l’Estat espanyol, si bé en algunes persones no se’ls arriba a diagnosticar mai. Per a Boleda, “és important conèixer la dislèxia i si aquest projecte pot ajudar a detectar-la, ja em sento satisfet”. En aquest sentit, Flavià Boleda ho ha comprovat en primera persona: “Quan em van diagnosticar la dislèxia, el meu rendiment acadèmic va fer un gir de 360º.  Quan cursava 1r de batxillerat Artístic una professora em va recomanar que m’encaminés cap a un cicle formatiu perquè treia molt bones notes en les matèries específiques (Dibuix artístic, Dibuix tècnic, Disseny, Fonaments de l’art…) però en les obligatòries, com català, em quedava amb el 5 pelat. Quan vaig saber que tenia aquest trastorn, que té una afectació mínima en la persona, em van fer un pla individualitzat i tot va canviar, en cas contrari no sé si m’hagués tret el batxillerat”.

Entre les persones que s’han interessat per ‘Ohla’ hi ha la professora de català que tenia a l’institut Alfons Costafreda de Tàrrega, Montse Minguell: “Me l’ha demanat per poder-lo aplicar de forma pedagògica al centre”, afirma Boleda, així com el doctor Josep Cruz, que li va diagnosticar la dislèxia ara fa quatre anys i que col·laborarà amb el projecte oferint una microponència sobre aquest trastorn, a més de fer-ne difusió entre associacions de dislèctics. De fet, el doctor Josep Cruz encapçala una associació per a dislèctics a Lleida.

Després de veure que hi ha interès per ‘Ohla’ i que el projecte pot ajudar a molts nens i joves que també pateixen aquest trastorn, Flavià Boleda vol convertir la seva marca personal en una plataforma on tots aquells alumnes que ho desitgin puguin explicar la seva història personal a la vegada que es converteixi d’aparador per a les entitats i els hospitals. Aquest jove verduní, que el curs vinent estudiarà disseny a EINA de Barcelona, considera que “’Ohla’ pot ajudar a fer un gir a la percepció que té la gent sobre aquest trastorn”.