Text: Laia Pedrós / Foto: Laia Pedrós
El dia 22 de maig farà un any que Sílvia Fernàndez va ser investida alcaldessa d’Agramunt, la primera dona en ocupar el càrrec, en substitució de Bernat Solé, nombrat llavors conseller d’Exteriors. Parlem amb ella sobre com ha estat aquest any, marcat per la pandèmia de la Covid, i els projectes de futur.
Quina és la valoració d’aquest primer any?
Crec que la valoració no és positiva ja que ens ha tocat viure situacions molt difícils i estressants. Penso que no ha estat un any bo per als agramuntins i, per tant, la valoració no és bona. Hem perdut moltes persones, una de les coses que em dol més. També em costarà molt de pair el brot que vam tenir a la residència Mas Vell, no perquè fos el geriàtric municipal sinó perquè afectava el col·lectiu de persones que sabia que més ho patirien. Malgrat tot, he de dir que també hem viscut moments molt extraordinaris i molt bons, com l’oferiment de moltes persones per fer front a la Covid. Com a exemple, quan va esclatar la pandèmia vam rebre moltes donacions, hi va haver moltes cosidores disponibles i molts voluntaris per fer tasques, i quan vam tenir el brot a la residència, també vam rebre molts oferiments de persones per donar un cop de mà. Durant aquest any ens hem hagut de readaptar i reinventar segons el moment i des d’Agramunt ho hem intentat fer des de la màxima transparència i des de la màxima honestedat possible.
Ha estat difícil prendre decisions en plena pandèmia?
Primer que tot vull agrair el suport dels professionals sanitaris del Centre d’Atenció Primària (CAP), especialment del seu director, amb qui hem gestionat la pandèmia i hem anat prenent la temperatura en cada moment. Crec que a Agramunt, gràcies al treball conjunt amb els professionals sanitaris, hem estat valents en la presa de decisions. Així, quan les coses han anat bé, hem estat dels primers municipis de Lleida en organitzar una Festa Major, mentre que quan les coses no han anat bé, també hem estat dels més restrictius i hem tancat les extraescolars abans que ho fes el Procicat.
Penso que a Agramunt tenim la sort de comptar amb professionals sanitaris entregadíssims i mostra d’això és el cribratge massiu que vam fer en el qual vam poder allargar l’horari gràcies a què professionals del CAP, de forma altruista i fora del seu horari laboral, van venir a fer proves. Això la ciutadania ho va fer i va respondre, fet que va permetre que fóssim un dels municipis amb més testos realitzats.
Recentment han acabat l’ampliació i la millora de la residència Mas Vell. Què suposarà?
Permetrà tenir un dels millors serveis públics d’atenció a les persones majors de 65 anys amb el valor afegit que suposa viure al centre del poble en una casa i un entorn de gran valor arquitectònic. A més, permetrà tenir uns serveis públics professionalitzats i de qualitat que atendran la població d’Agramunt i de la Ribera del Sió a la vegada que s’augmentaran els llocs de treball i se’n beneficiarà el comerç local, els nostres proveïdors.
En els darrers anys, Agramunt s’ha dotat de nous serveis per a les persones. Quin és l’objectiu?
Agramunt vol ser un servei d’atenció a les persones. Volem defensar i tenir en compte totes les persones oferint diferents serveis des d’Agramunt. Hem aconseguit fer un conveni amb el Grup Alba per obrir Cal Carreter, per a nosaltres és importantíssim poder comptar amb aquesta entitat del Tercer Sector que considero pionera, tenim un Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) propi, tenim el SISI (Servei d’Intervenció Socioeducativa Itinerant), així com serveis de joventut, d’atenció laboral i d’emancipació juvenil a menors no acompanyats, entre altres. És a dir, des d’Agramunt lluitem diàriament per aconseguir tots els serveis a Agramunt perquè així són més eficients i igualitaris per a tothom. Els serveis d’atenció a les persones són bàsics i hi hem d’accedir tothom per igual.
Un altre dels pilars és la cultura.
Sí, la cultura és necessària i imprescindible. Per això ens hem atrevit des del primer moment, quan la situació sanitària ens ho ha permès, a tirar-la endavant. Com ja he començat, vam ser una de les primeres localitats de Ponent en tenir endavant una Festa Major readaptada i que vam demostrar que era segura. La cultura repercuteix directa i indirectament en molts sectors econòmics, com la restauració, el comerç, les perruqueries, les estètiques... motiu pel qual davant aquesta difícil situació que estan passant, no podem deixar escapar cap oportunitat que els repercuteixi.
Recentment es va produir un atac vandàlic al Pilar d’Almenara. Cal apostar més per preservar el patrimoni?
Sí, perquè aquest atac vandàlic és una mostra més de la ignorància que hi ha per part de moltes persones sobre el valor del nostre patrimoni. Atacar el Pilar d’Almenara ens afecta a tots, forma part del nostre patrimoni i del nostre ADN, el Pilar d’Almenara és de tots.
Un dels moments complicats d’aquest any també va ser la inhabilitació de l’exalcalde Bernat Solé per l’1-O. Com ho han viscut?
Amb molta indignació, igual com tota la injustícia que estem veient amb el procés. Hi havia molts alcaldes imputats i només han anat a atacar aquells que tenien una certa projecció, com és el cas del Bernat. Érem conscients que això podia passar però en veure que arxivaven casos d’altres alcaldes, pensàvem que al nostre alcalde li passaria el mateix. No ha estat així i estem molt indignats, veiem com s’utilitza la injustícia per perseguir algunes idees que no agraden a alguns.
Com afronta els darrers anys de mandat?
Igual com vaig afrontar l’alcaldia, amb molta responsabilitat, il·lusió i amb vocació de servei, prioritzant sempre les persones. També amb molts reptes de futur perquè la pandèmia de la Covid ha estat una xacra a nivell emocional i econòmic, que ha afectat molts sectors, per tant afronto el repte d’intentar sortir el millor possible de tot això, a veure com ens reconstruïm i com tornem a créixer.
Quins són els projectes de futur?
El més proper serà el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que aviat presentarem inicialment i que ens permetrà tenir noves zones de creixement urbanísticament i industrialment. El POUM és molt important ja que actualment tenim les normes del 1983 i estan totalment obsoletes, fet que no ens permet nous creixements ni estar ben ordenats.
Un altre dels projectes és millorar la inundabilitat en el tram urbà d’Agramunt amb diferents petites accions. També tenim pendent l’escorxador municipal que ens permetrà donar resposta a llargues reivindicacions en l’àmbit cultural.
Un altre repte important és el de l’habitatge, especialment al casc antic d’Agramunt i als pobles del municipi. Volem impulsar polítiques d’habitatge per incentivar que els propietaris ofereixen els seus habitatges buits amb contractes de masoveria o altres formules de lloguer. Lligat a aquest hem d’acabar de rehabilitar els carrers i els serveis bàsics del casc antic.
També tenim sobre la taula la via verda del riu Sió, que crec que enriquirirà turísticament tota la comarca, que anirà vinculada a la senyalització turística del municipi, que serà una realitat aquest estiu.
A més, des de l’Ajuntament apostem per l’eficiència energètica i l’Agenda 2030. L’objectiu és ser autosostenibles i incentivar els particulars en aquest sentit. Com a exemple, la instal·lació de plaques fotovoltaiques a l’escola Macià Companys permetran abastir equipaments municipals.
Finalment, crec que a Agramunt ens falta un model d’habitatge per a persones en risc d’exclusió social en diferents àmbits, no només amb pocs recursos econòmics. Actualment tenim tres habitatges en lloguer social però necessitem més oferta d’habitatge i un tipus d’habitatge.
