Un dels projectes més complexos i integradors que porten a terme els municipis de les comarques de Lleida és el de la recuperació de béns integrants del patrimoni històric, testimonis de temps passats que ens expliquen d’on venim i qui som. Recuperant aquests béns, posant-los en valor i difonent-los, els municipis incrementen la nòmina del patrimoni cultural de les terres de Lleida.
És el què ha succeït amb els antics safarejos públics de Puigverd d’Agramunt i de Juneda, unes infraestructures que van quedar en desús fa dècades i que darrerament han estat recuperades, convertint-se en espais patrimonials singulars, d’interès natural i arquitectònic, que rememoren formes de vida pretèrites, i a on a partir d’ara s’hi podran desenvolupar activitats polivalents.
Gairebé tots els nostres pobles i viles comptaven amb safarejos públics, unes instal·lacions de pedra ubicades prop de punts d’aigua, aprofitant els rius, recs o fonts, en les què les dones rentaven la roba de la família. Es tracta d’espais col·lectius que tenien una ingent funció social, atès que, més enllà del seu ús pràctic, eren àmbits de reunió, dinàmics i socialitzadors per al món femení. Amb l’arribada d’aigua corrent a les cases i la posterior introducció de les rentadores, aquests espais públics, il·lustradors de formes de vida, han desaparegut dels nostres municipis i, fins i tot, de la nostra memòria col·lectiva.
La seva recuperació i difusió, serveix doncs, per a servar memòria d’unes formes de vida pretèrites i, alhora, per a recuperar un espais públics d’indubtable interès etnogràfic, arquitectònic i natural.
La Diputació de Lleida, a través de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs i de les seves línies d’ajut, ha col·laborat en la recuperació d’aquests espais patrimonials amb una inversió global de 86.500 euros. I és que per la Diputació de Lleida la recuperació i posada en valor dels béns integrants del patrimoni cultural és sinònim de preservació d’uns elements amb valors simbòlics, emotius i de memòria que formen part de la identitat dels nostres pobles.
De l’ús dels safarejos i del seu paper social n’ha quedat expressions com ‘fer safareig’, “hi ha roba estesa”, “molta roba i poc sabó”, “la roba bruta es renta a casa”, unes frases indicatives de la rellevància col·lectiva i social d’aquestes infraestructures que ara es recuperen per a gaudi i ús cultural i dels nostres ciutadans.
