Text: Cristina Casol
La meva voluntat i intenció és anar-vos fent un retorn d’allò més significatiu del que aniré defensant al Parlament de Catalunya com a diputada. Bellpuig és la vila on visc; l’Urgell és la comarca que més trepitjo; Lleida és la meva terra. Aquest retorn és el mínim que puc fer per vosaltres.
Tot seguit us exposo part de la meva intervenció a la Comissió de Polítiques Digitals i Territori del passat 23 de juny de 2021:
“...Catalunya serà un gran país si utilitzem tots els recursos al nostre abast per garantir la cohesió del nostre territori en defensa de l’economia per la vida.
Són les polítiques digitals i de territori la gran direcció estratègica i de coordinació que ens cal per construir Catalunya com a un Estat.
La planificació urbanística, les infraestructures físiques de mobilitat i les infraestructures digitals de connectivitat, són eines de garantia per l’equitat i la cohesió territorial.
Hem d’EQUILIBRAR, COHESIONAR i CONNECTAR tot el territori per garantir així un model de país que faci de la diversitat territorial una eina de prosperitat i de futur.
Planificar per cohesionar amb eines urbanístiques com són la Llei de territori i plans estratègics comarcals o supracomarcals.
La planificació ens ha de servir per adaptar-nos a la REALITAT LOCAL i així abordar els reptes com el del despoblament, amb l’objectiu de guanyar eficàcia i major proactivitat en l’acompanyament de tot el país.
Això demana liderar aquest reequilibri territorial amb Plans estratègics pensant en el model de futur del “hubs” territorials.
Per abordar amb eficiència aquestes singularitats, necessitats i oportunitats hem de fer-ho amb descentralització institucional en el territori.
Tota aquesta planificació alhora ha de ser GARANTIA d’un model d’utilització del sòl sostenible, eficient, competitiu i que tingui en compte la diversitat territorial. Hem de fer una planificació valenta d’infraestructures, per canviar el país en els propers 10-20 anys.
Aquesta ha de ser una planificació vehiculada amb RECURSOS, mitjançant un Pla Nacional d’Inversió en Infraestructures al servei de l’economia productiva i de la mobilitat sostenible que fomenti l’ús del transport públic col·lectiu, la intermodalitat i la connectivitat dels territoris.
Un país competitiu necessita d’infraestructures avançades, amb la visió d’una Catalunya Estat.
Respecte a les infraestructures digitals i ciutats intel·ligents, cal aprovar i implementar el pla estratègic d’infraestructures digitals de la Generalitat de Catalunya per accelerar l’arribada de la xarxa de fibra òptica de titularitat pública i impulsar les actuacions de millora de la cobertura 5G a tots els nuclis de població i a totes les zones d’activitat econòmica de Catalunya.
Gràcies a aquesta transformació digital de país, Catalunya ha d’esdevenir punta de llança de la revolució tecnològica aplicada a les administracions, per liderar un canvi en el model administratiu, inclosa una aplicació democràtica que permeti la interacció ciutadana de la mà de les administracions públiques descentralitzades amb absoluta transparència.
Amb el potencial de totes aquestes eines i per situar Catalunya la món:
El corredor mediterrani és una infraestructura prioritària i necessària. Una infraestructura de la qual en portem denunciant durant molt temps el retard i la manca de recursos que hi ha destinat el Govern de l’Estat. Sabem que com a Govern estaran amatents a què no es demori més aquesta infraestructura tant necessària, i com a grup parlamentari també ho vetllarem.
Necessitem un sistema d’aeroports en XARXA, Barcelona, Girona, Reus i Lleida. Uns aeroports que han d’estar interconnectats amb una bona xarxa ferroviària per tal de ser competitius però també per facilitar l’equitat territorial.
Però també necessitem poder gestionar altres infraestructures, com Rodalies. Els ciutadans es mereixen uns bons serveis ferroviaris que ara no tenim. Una xarxa ferroviària que podria ser perfectament gestionada per Ferrocarrils, una empresa de la Generalitat que ha fet els deures en molts sentits com el sostenible i vol aconseguir que tota l’energia que s’utilitzi per moure els trens sigui verda i per tant, d’origen renovable.
I finalment, hi ha un punt clau just en aquest moment pel territori i que genera impuls econòmic en el Pirineu, i que és abordar de forma valenta i decidida la celebració dels jocs d’hivern al Pirineu al 2030; sabem en aquest cas concret, a quin costat està el Govern?
Tots aquest reptes passen perquè aquest govern es posicioni clarament del costat del territori, que treballi pel futur, per un nou model de país equilibrat i en xarxa...”