Foto: Marina Rúbies.
Marcel Fabregat, creador i investigador musical, va idear el seu primer àlbum de música ambiental durant el confinament per la pandèmia de la covid-19 i el projecte s’ha acabat convertint en un concert en directe amb una escenografia original i un disseny de llums fet a mida.
L'espectacle s'ha estrenat aquest 15 de maig a Tàrrega, la seva ciutat, durant el marc de la Festa Major 2022, al Teatre Ateneu. Un espectacle de música, llums i so immersiu resultat de tot el que l'artista va viure durant el confinament i que ha pogut expressar i plasmar a través de la música.
Pregunta. Opia és el teu primer treball en solitari. El vas crear durant el confinament?
Resposta. Correcte, va ser una època en què els projectes que tenia es van aturar i al trobar-me confinat al meu estudi vaig agafar l'hàbit de compondre i produir diàriament sense cap mena d’objectiu, al final d’aquest confinament em trobava amb molta música que descrivia exactament l’estat anímic en què em vaig trobar en aquell temps, puc dir que en vaig treure la part positiva i vaig tenir el temps i les eines per poder treballar-hi amb tranquil·litat.
P. Què t’ha inspirat per crear Opia, i què significa el mot?
R. Opia és la intensitat en que dos persones es miren als ulls, clavant la mirada fixament fins al punt de sentir-te vulnerable. La paraula surt d’un diccionari que va escriure John Koenig, de paraules inventades per a descriure sentiments i emocions que totes tenim, però que no tenen nom. De totes les paraules d’aquest diccionari vaig triar aquesta perquè penso que la mirada és el que més vam necessitar quan vam estar tancats per la pandèmia. També vaig triar aquest nom perquè just aquells dies una amiga meva va dedicar el seu temps a fer fotografies, i una d’elles va ser la seva mirada, em va agradar tant aquella imatge que no vaig dubtar en demanar-li si podia ser la imatge de tot el projecte, i va dir que sí.
P. Com va ser el procés de gravació del disc?
R. No vaig poder pensar-ho molt, ja que amb el material que em va agafar en confinament és amb el que vaig fer-ho tot, potser en una altra situació hagués buscat altres instruments o una manera diferent de fer-ho, però en aquell moment no vaig poder-ho triar, i per mi també va ser un repte.
A part, hi ha molts sons que van sorgir de manera espontània, com el cant d’ocells que entraven pel micro mentre estava enregistrant, van ser uns dies on al jardí del costat del meu estudi hi havia més ocells que mai, i els vaig voler deixar perquè em semblaven naturals i m’agradava, així que de tant en tant es pot sentir aquest so tan particular. Com a curiositat, quan la gent entra a l’espai d’actuació ja podran sentir aquests ocells de fons, i una persona caminant, aquest va ser el meu primer passeig pels camins que envolten Tàrrega el dia que ens van deixar sortir de casa.
P. T’il·lusiona estrenar el disc i l'espectacle a Tàrrega, la teva ciutat?
R. Moltíssim, il·lusió, respecte i molts nervis, ja que és aquí on he estudiat música, on he crescut... I fer-ho al Teatre Ateneu és un espai idoni. A part serà la primera vegada que tocaré sol a dalt de l’escenari, cosa que ho fa més especial.
P. Quines són les properes dates i localitzacions?
R. Al juliol anirem al Festival Pedraviva, tocant al punt més alt de Menorca, visitarem Mas Colom, el Festival Terra Roia de Vilamur a dalt a les pistes d’esquí amb unes vistes espectaculars, on la gent per arribar-hi haurà d’utilitzar el telecadira, cosa que fa que sigui més bonic, i també al setembre estarem al Festival de Música d’Urriés. Ens agrada trobar espais singulars o poc convencionals on actuar.
P. Què podrà veure el públic a l’espectacle immersiu i fet a mida amb el que presentes Opia?
R. És un espectacle amb un disseny de so immersiu, on la gent sentirà que el so l’envolta i li arriba música ambient per tots costats, ja que hi ha instal·lats altaveus per tot l’entorn donant la sensació de que formes part de la música, una escenografia original i un disseny de llums creat a mida per l’artista Gerard Feliu que recrea l’ambient necessari per a cada moment, des de moments on l’escenografia es fa gran, fins al punt més íntim, com si estigués tocant el piano a l’habitació de casa a mitjanit. Teníem molt clar que volíem que per l’espectador fos una experiència immersiva des del moment en que entra a l’espai fins que en surt.
El piano de fusta dissenyat per l'ocasió pel Rafel Farran n’és el protagonista, però també jugarem amb sintetitzadors, un mellotron, la veu, un salteri i el batec del cor.
P. Com ha estat el procés de creació de l’espectacle?
R. Ens ha portat dos anys de feina, ja que hem volgut cuidar tots els detalls i crear cada moment com si fos únic, i fins que no hem trobat aquest punt no hem volgut ensenyar-ho al públic. Cada persona que hi ha treballat ha fet una feina impecable i així es veu reflectit en escena.
