Mag Lari: «La Casa dels Àngels és una casa-experiència amb una narrativa pròpia» | L'Entrevista

El Mag Lari presenta el seu últim projecte, la Casa dels Àngels, al cor de Castellserà. És una casa encantada del segle XVI, plena d’encant i misteris, que permet viure experiències úniques durant el seu recorregut a través de portes secretes, escales sinistres, catacumbes tenebroses i antics objectes màgics i sorprenents.

A La Casa dels Àngels també s’hi troben un bar, amb una gran terrassa, un petit teatret amb espectacles de màgia per a tots els públics, i l’exposició del Mag Lari sobre objectes de Michael Jackson, una de les més curioses del món.

Pregunta. Com arriba el Mag Lari a Castellserà?

Resposta. Doncs em van oferir la casa de Cal Tarragona per comprar-la, i jo en un principi no tenia pensat comprar un habitatge, i menys una casa així. És cert que, quan la vaig veure, se'm va ocórrer poder-hi viure i al mateix temps muntar alguna mena de 'negoci' basat en el que a mi m'agrada: amb espectacles, o una casa-experiència i poder-hi afegir també la col·lecció que he anat recopilant al llarg dels anys de Michael Jackson.

P. La Casa dels Àngels està plena d'objectes. Tens devoció per les col·leccions?

R. Sempre he sigut molt de guardar, col·leccionar coses... De fet, jo ja tenia una casa que semblava ben bé un museu. M'encanten les fires d'antiguitat, els Encants, i quan vaig veure aquesta casa vaig pensar que era perfecta per exposar. Tot allò que tenia ho podia posar dins la casa perquè ja comptava amb molts espais, i a més, m'ho passaria molt bé acabant de decorar-la i fent-la al meu gust. I així ha estat

P. Talment, és una casa-museu.

R. Sí, és una casa-museu, tot i que a mi la paraula 'museu' em tira una mica enrere, perquè sona una mica arcaica i distancia a la gent. A vegades es relaciona amb un lloc avorrit. Jo, més aviat, la definiria com una casa-experiència, perquè és una casa on passen coses, i visitant-la tens sensacions, que és el que buscava. Però està decorada com si fos un museu.

P. A banda de visitar les col·leccions, la casa també ofereix espectacles i gastronomia. Això sorgeix des de l'inici del projecte, o li vas anar veient les possibilitats al llarg del temps?

R. La idea inicial era molt diferent de la que ha acabat resultant, la veritat, però totes les idees han anat venint en el 'woking progress', és a dir, mentre anàvem treballant. Com més treballava, més idees anàvem afegint. Finalment, el resultat s'articula sobretot en tres coses: la casa-experiència per visitar, l'altra és la col·lecció del Michael Jackson, i finalment el Petit Llentiol on farem espectacles de format reduït. Clar, a tot això també se li suma el bar amb terrassa, obert al públic general sense necessitat de visitar la casa.

P. Parlant del Petit Llentiol, aquest teatre és una recreació?

R. Exacte. Li diem Petit Llentiol perquè ens hem inspirat en el Llentiol de Barcelona, que és el teatre on jo vaig començar a fer espectacles. De fet, estèticament és bastant similar. El Llentiol és un teatret petit, de format cafè-teatre, tot negre, fins i tot les parets, taules, cadires... i amb un escenari menut i llums que il·luminen cada taula. Fins i tot les cadires son iguals que les del Llentiol.

P. I què s'hi podrà veure al Petit Llentiol?

R. Aquestes mostres que oferirem al Petit Llentiol es resumeixen en dues línies d'espectacles. Per una banda, hi haurà un espectacle de màgia fixa que és el que podran veure la gent que compri l'entrada i visiti la casa. Així, cada grup, després del seu recorregut per la Casa dels Àngels, podrà gaudir d'un espectacle del Mag Lluc en acabar. I després, a part d'això, la idea és programar de cara a la nit o durant els sopars una altra línia de programació de teatre, que poden anar des de monologuistes, microteatre i petits concerts, entre altres. Aquesta programació es basarà en coses obertes a l'espectador general i no només a qui vingui a veure la casa.

P. T'has inspirat en algun fet per crear el fil conductor de la visita?

R. Sí, aquesta casa té una narrativa pròpia. El recorregut està basat en una llegenda que diu que el Sant Grial va passar aquí una nit. Llavors, l'objectiu primer de la visita és que l'espectador ha de buscar aquesta habitació secreta on es va guardar l'objecte, i per trobar-la s'ha de deixar portar pels àngels, que son uns angelets que hem situat damunt les portes com a guia per arribar al Sant Grial. Hem posat àngels i no una altra cosa perquè s'explica que una minyona dels Tarragona va ser torturada i assassinada per bruixa. Francina Redorta, coneguda com 'La Bruixa de Menàrguens', va ser jutjada a Castellserà i es va penjar al tossal de les Forques després de demanar ajuda als Tarragona. Seguidament de la seva mort, els Tarragona van començar a sentir crits i passes a les golfes, la zona on vivia la minyona, i per protegir-se van posar angelets a sobre de les portes. Com que la casa estava farcida d'angelets, vam anomenar-la com la Casa dels Àngels.

P. A banda d'aquest fil conductor, també es poden veure coses que formen part de la teva trajectòria com a mag.

R. Clar, la Casa dels Àngels no deixa de ser la casa del Mag Lari, on visc jo realment. La gent pot xafardejar tota la casa i també poden passar per diferents estances com son el meu despatx, el lloc on assajo, el meu dormitori i vestidor. Per tant, moltes coses que he utilitzat al llarg dels anys en els meus espectacles es converteixen en una escenografia i formen part del paisatge que es pot veure aquí dins.

P. Quina és l'acollida del projecte a la zona de Castellserà i l'Urgell?

R. Ja des del primer dia que vaig arribar a Castellserà, vaig notar que la gent estava molt contenta. A més a més, Cal Tarragona és una casa que és mítica en aquest poble, però que ningú l'ha poguda visitar perquè sempre ha estat molt resguardada davant de l'exposició i era propietat de la família, que sempre l'han tingut tancada. El fet que jo l'hagi agafada amb la intenció d'obrir-la a la gent ha generat una sensació de gratitud. Noto que hi ha un sentiment d'alegria en vers a què la casa s'obri al públic i que també hàgim apostat pel bar, amb una terrassa agradable per als vilatans. Jo estic molt content de com m'ha rebut la gent d’aquí.