Text: Redacció
La matinada del proper diumenge 27 d’octubre, els rellotges s’endarreriran una hora a les tres de la matinada, que passarà a ser les dues. El canvi suposa passar del canvi d’horari d’estiu al d’hivern i és una mesura establerta per la Unió Europea que es fa de forma harmonitzada a una vuitantena de països de tot el món.
Tot i això, en els darrers anys, s’ha intensificat el debat per suprimir aquest canvi horari. Diferents moviments d’arreu d’Europa han impulsat la necessitat de debatre sobre aquest tema aplegats en una xarxa d’organitzacions que promouen la fi del Daylight Saving Time (DST).
2021, data on se situa l’últim canvi d’hora
La Comissió Europea va anunciar l’any passat, la voluntat de suprimir el canvi horari a tota la Unió Europea, després de constatar a traves d’una enquesta pública, que els europeus estaven a favor d’un sol horari tot l’any, entre altres raons, pels efectes negatius que aquest canvi suposa per a la seva salut, l’increment d’accidents de trànsit i el poc estalvi energètic que genera avui dia.
A més, el passat mes de març, el Parlament Europeu va aprovar una moció on s’instava a suprimir el canvi d’horari a partir del març de 2021, data en què tindria lloc l’última modificació d’hora obligatòria per als Estats membres que vulguin mantenir l’horari d’estiu; o, per contra, a aquells Estats que prefereixin quedar-se en l’horari d’hivern haurien de tornar a canviar l’hora l’octubre de 2021. En tot cas, el Parlament Europeu ha demanat que els diferents països es coordinin entre ells per garantir que el Mercat Únic no es vegi perjudicat.
El Consell Assessor per a la Reforma Horària, a favor de suprimir el canvi horari
Per la seva banda, el dictamen demanat l’any passat pel Govern al Consell Assessor per a la Reforma Horària es va manifestar a favor de suprimir el canvi horari. L’informe determinava que des del punt de vista fisiològic el canvi no està justificat, ja que produeix molèsties innecessàries a la població i en determinats col·lectius (persones especialment sensibles a la llum, matutins i vespertins extrems, nens i adolescents) podia produir alteracions en el ritme de son, que poden comportar risc per a la salut. Per aquest motiu, considera que l’horari d’hivern és el que permet millor l’ajust als horaris més generals de la població, tenint en compte sobretot els horaris escolars actuals.
En relació al fus horari, l’informe també expressava que la decisió de si retornar al fus horari de Greenwich o continuar amb el fus actual de Berlin, no té tanta transcendència a Catalunya com la té per a altres parts de l’Estat, tot i que cal tenir en compte que la decisió és competència de l’Estat espanyol. En aquest sentit, l’actual govern espanyol en funcions no ha volgut fer públic l’informe elaborat per una comissió d’experts i encarregat pel Consell de Ministres, ni ha emès cap posicionament polític al respecte. Al·leguen que aquest informe no emet una opinió unànime ni concloent sobre el canvi horari. A més, el govern de l’Estat no ha volgut afrontar fins a la data el debat sobre la reorganització i racionalització dels horaris.
D’altra banda, el document encarregat pel Govern de la Generalitat de Catalunya al Consell Assessor per a la Reforma Horària considerava que el debat sobre el fus caldria tenir-lo en el marc d’una reordenació europea, en la qual hi participin França, Bèlgica, Luxemburg i Holanda. Les conseqüències econòmiques de situar Espanya en un fus horari diferent als països veïns, és a dir, situar-se en l’horari de la Gran Bretanya i de Portugal i Irlanda, són impredictibles i caldria avaluar-ne l’impacte abans de prendre-ho en consideració.
