La Diputació de Lleida constitueix la Comissió de Seguiment del Pla de Rodalies Lleida i demana finançament europeu

Text: Redacció / Foto: Diputació de Lleida

La Diputació de Lleida ha formalitzat aquest dimarts la constitució de la Comissió de Seguiment del Pla de Rodalies Lleida, fruit dels treballs de la Plataforma per la millora de la línia Lleida-Manresa i de la presentació per part del Govern de la Generalitat del nou pla de Rodalies de Lleida el setembre passat, que ha acordat ampliar el seu àmbit d’actuació a la demanda de la creació efectiva d’un sistema de Rodalies ferroviari per a Lleida. La constitució de la Comissió fa efectiva la declaració institucional que tots els grups de la Diputació de Lleida van subscriure al plenari del passat mes d’octubre.

El president de la Diputació, Joan Talarn, s’ha congratulat pel fet que la mateixa Plataforma i la Generalitat es mostrin alineats en l’impuls de les Rodalies de Lleida, “amb l’objectiu de plantejar conjuntament una visió global de la  mobilitat pública i sostenible del territori”.

Talarn ha presidit aquesta reunió, convocada per mitjans telemàtics, a la qual també han assistit el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín; el delegat de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré; el subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín; a més del paer en Cap de Lleida, Miquel Pueyo, i els representants del món local de Lleida i els agents econòmics i socials.

La Comissió de Seguiment ha acordat demanar la implementació i posada en marxa del servei de Rodalies ferroviàries de Lleida que vertebri la mobilitat sostenible i justa a les Terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran, instant el Govern de l’Estat a introduir, dins dels plans de recuperació i resiliència relatius a les reformes i les inversions per al període 2021-2023, la demanda a la Unió de Europea de finançament per al desenvolupament del Pla de Rodalies de Lleida i el Pla de l’Estació pel fet que reuneixen els elements d’impuls de l’economia, transformació digital, transició ecològica, generació d’ocupació sostenible en el futur i el reforç dels serveis públics.

En el cas del Pla de l’Estació, la Comissió insta el Govern de l’Estat a que contempli dins de les Inversions del Pla de Rodalies el desenvolupament del Pla de l’Estació de Lleida, en coordinació amb la Paeria de Lleida i la Generalitat de Catalunya, per fer-lo efectiu i aconseguir la intermodalitat imprescindible per fer eficaç el nou projecte de mobilitat vertebradora, sostenible i justa al territori.

Igualment, es considera bàsic la redacció d’un pla de mobilitat ferroviària de Rodalies de les Terres de Lleida i l’Alt Pirineu amb la participació dels ens territorials afectats, que s’ampliï a les línies Lleida-les Borges Blanques-Montblanc, Lleida-Almacelles-Monsó, Lleida-Balaguer-la Pobla de Segur i Lleida-Cervera-Sant Guim de Freixenet, contemplant-hi la necessitat de cadències reduïdes i àmplia disponibilitat horària.

Finalment, la Comissió demana una xarxa d’autobusos que siguin alimentadors del servei ferroviari, i no la competència d’ell, que cobreixi la mancança de connexions en els corredors sense tren entre les capitals de comarca i les principals viles i pobles de les Terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran. D’aquesta manera, coincideixen els membres de la Comissió, s’actua per a revertir els efectes negatius del despoblament en el territori.

En aquest sentit, Gavín ha manifestat que “el pla de Rodalies de Lleida és un pla integral, que ja inclou una proposta de serveis d’autobús que han de ser complementaris als ferroviaris, i que està en fase d’implementació”. Així, Gavín, ha assenyalat que es duran a terme “reunions a nivell comarcal, tal com ja s’ha fet a les Garrigues, per a coordinar l’oferta de ferrocarril i d’autobús, els projectes de park and ride i les connexions en bicicleta, per assegurar la intermodalitat”.

Crespín ha remarcat que els PGE 2021 contemplen una inversió en infraestructures ferroviàries a la província de Lleida de 46,6 milions d’euros, “un salt molt important que representa un increment del 451% respecte als pressupostos de 2018” i ha recordat també que en aquest 2020, el Govern d’Espanya ha invertit a Lleida 43 M€, “la més alta dels darrers anys”, tant a la línia Lleida-Manresa-Barcelona (R-12) com a la Lleida-Tarragona-Barcelona (R-14). Crespín considera que els fons europeus “són, sens dubte, una oportunitat per impulsar una transformació en mobilitat”.

De la seva banda, Pueyo ha destacat especialment la demanda unànime al govern estatal perquè incorpori el finançament del pla de rodalies a les demandes a la Unió Europea i la “unanimitat manifestada per tots els seus integrants, a l'entorn del Pla de l'Estació de Lleida i per fer-lo possible, tant per l'impacte que tindrà en l'entorn de la ciutat, sobretot a Pardinyes i la zona de la rambla de Ferran, com per la seua influència en el nou projecte de mobilitat vertebradora i sostenible, en el territori de la plana de Lleida”.

A la reunió també han participat els alcaldes dels ajuntaments de Mollerussa (Marc Solsona), Tàrrega (Alba Pijuan), Cervera (Joan Santacana), les Borges Blanques (Enric Mir), i Balaguer (Joan Ignasi Vidal); els presidents dels consells comarcals del Segrià (David Masot), el Pla d’Urgell (Rafel Panadés), la Segarra (Francesc Lluch), l’Urgell (Gerard Balcells), la Noguera (Miquel Plensa) i les Garrigues (Jaume Setó); representants dels sindicats CCOO (Cristina Rodríguez i Alberto Puivecino), i Intersindical (Robert Querol), el president de la Cambra de Comerç de Lleida (Jaume Saltó), el president de la Cambra de Comerç de Tàrrega (Carles Giribet); la directora dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat i presidenta de l’ATM Lleida, Dolors Tella, el vicepresident de la Diputació Jordi Latorre, el diputat responsable de l’àrea de Serveis Tècnics de la Diputació, Marc Baró, i els portaveus dels grups polítics de la Diputació de Lleida: Mercè Carulla (ERC), Rosa Pujol (JxCat), Fèlix Larrosa (PSC) i Elena Ferre (ECP).