Foto: Marina Rúbies.
El pintor Josep Minguell ha donat l’última pinzellada al conjunt de pintura mural al fresc de 1.014 m2 a l’església de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, iniciat fa 17 anys; que s'ha convertit en un dels més grans del món, equiparable al de la Capella Sixtina de Roma.
La inauguració oficial d'aquest enorme conjunt de pintura contemporània al fresc serà el 14 de maig, amb motiu del dia de la Mare de Déu de l’Alba durant la Festa Major de Tàrrega. També coincideix que el temple, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), celebra enguany el 350è aniversari de la col·locació de la primera pedra.
A Santa Maria de l’Alba hi ha diversos conjunts que va pintar el pare de Josep Minguell, Jaume Minguell, entre els anys 1959 i 1967. La singularitat del conjunt mural d’aquest temple barroc, tant per les seves dimensions com per tractar-se de pintura contemporània que utilitza una tècnica mil·lenària, serà recollida en un documental audiovisual que està treballant una productora i que ha documentat el procés durant més d'un any.
En l’última fase del conjunt pictòric, iniciada al gener d’aquest any, Minguell ha pintat el presbiteri (l’espai que envolta l’altar major). El tema d’aquest mural és “la llum de l’hora de l’alba, la llum que enceta el dia i descobreix el paisatge, la naturalesa i la ciutat de Tàrrega”, explica l’autor.
El conjunt pictòric de Minguell s’integra en les proporcions de l’arquitectura barroca de l’església, cercant una harmonia entre arquitectura i pintura. A l’esquerra del creuer (on es creuen les naus principal i transversal) se situa el conjunt mural Resurrectio, on s’hi mostra el relat de la resurrecció de Crist. El cantó dret l’ocupa el conjunt mural Nativitas, amb el naixement de Jesús. A les voltes s’hi representen la creació del món; el relat de Caín i Abel i el de l’arca de Noè; Abraham, Sara, Isaac i l’escala de Jacob; i Moisès en el pas del mar Roig, l’arbre de Jessè i el sol de Zacaries.
Els murals de tot el conjunt narren escenes bíbliques i en tots els temes hi ha com a teló de fons el paisatge de l'Urgell. Minguell ha detallat que, en l'inici del projecte va treballar en un plantejament sobre paper, que es va exposar aquest desembre a Tàrrega, però que una vegada iniciada l'obra s'ha hagut d'adaptar a mesura que avançava el projecte. Aquests canvis son fruit de la il·luminació del temple, les grans dimensions del projecte i altres característiques pràctiques de la producció.
