Pot ser una moda per algunes, pot ser una oportunitat electoral per d’altres, pot ser una necessitat bàsica de supervivència per als micropobles, pot, fins i tot, ser una molèstia per a moltes, el que està clar és que ara ja no amaguem el repoblament sota l’estora de la indecència institucional i n’hem fet objecte de debat. Però: per què repoblar?.

En primer lloc, per resistència al despoblament, que tradicionalment ha sigut “vestit” de fenomen social però que té molt més d’actuació institucional. L’expansió del capitalisme ha provocat, des de fa més d’un segle, que moltes famílies deixessin el món rural per la ciutat. El sistema econòmic necessitava mà d’obra  (era  la versió oficial) però més que aquesta necessitava consumidores concentrades en centres de consum amb baixa autosuficiència, i per assolir-ho és més eficient el model de ciutat que el rural. Però encara hi ha una conseqüència  de la desertització rural que beneficia al capitalisme, l’abandonament de les terres de cultiu permet fer una industria alimentària extractiva molt més poderosa (només cal buscar exemples als nostres voltants).

En segon lloc, ens cal repoblar per encetar nous models de relació ecosistèmica. Ens cal rebutjar els models extractius del territori: la ja mencionada agricultura capitalista, la transició energètica dels oligopolis, l’aigua que cotitza a les borses de valors… Ens cal edificar estructures socials al món rural que visquin i gaudeixin de la biodiversitat, rebutjant el model de reservori que des dels espais més antropitzats del país (les ciutats) dicten cap al món rural amb aires de sentència.

I en darrer lloc, tot i que segur que en trobaríem molts més, ens cal repoblar per experimentar amb nous models de relació social que posin la vida al centre de les polítiques. Des de la CUP considerem que el món rural és un entramat de comunitats que es coneixen i reconeixen, i en un estat on els drets bàsics siguin respectats, aquest món rural pot ser una teranyina de cures mútues que garanteixi l’èxit dels projectes de vida de la gent que hi viu. Per arribar a aquest estadi cal recuperar formes de vida precapitalistes, basades en l’economia no especulativa, de  subsistència,  germana  de l’economia social i solidària,  i innovar amb aquestes. No es tracta de retrocedir, sinó de  descartar els experiments fallits del capitalisme i viure, doncs, sense explotació, ni per part d’un senyor feudal, ni d’un rei ni de les elits explotadores que controlen el país i l’economia mundial, a costa de pageses, assalariades, pimes i petita economia productiva.

En definitiva, ens cal repoblar per recordar, per tornar a passar pel cor aquell sentiment que recorda que un dia vàrem ser lliures de pensar que consumint sense parar podíem viure millor.

Sebastià Mata Molinero, conseller comarcal de l’Urgell d’Educació, Joventut, Habitatge i Repoblament i regidor de la CUP a Maldà