El pou descobert al carrer Francesc Moragues s’integrarà a l'edifici

L’ajuntament de Tàrrega i la constructora Cohabit SL han arribat a un acord per preservar i museïtzar el pou medieval descobert al solar del carrer de Francesc Moragues on la mencionada empresa projecta construir un bloc de pisos. L’ajuntament de Tàrrega i la constructora Cohabit SL han arribat a un acord per preservar i museïtzar el pou medieval descobert al solar del carrer de Francesc Moragues on la mencionada empresa projecta construir un bloc de pisos. Segons el conveni que se subscriurà en breu, l’empresa cedirà 605 metres quadrats d’aquest edifici al municipi a canvi de la modificació puntual de les normes urbanístiques per tal que es pugui ampliar la sotacoberta de l’edifici, destinada a habitatges. L’adequació de l’espai on es troba el pou i la seva conversió en museu anirà a càrrec de la promotora, tot i que serà de propietat municipal i gestionat pel Museu Comarcal de l’Urgell. Cohabit SL, per la seva part, ja té enllestit el projecte que permetrà incorporar l’espai museístic dins l’estructura de l’edifici i que podria executar-se a finals d’any. En aquest document es contempla la cessió per a usos públics de 198 metres quadrats a la planta baixa i de 198 al primer pis, espai que servirà de porta d’entrada des del carrer de Francesc Moragas i on s’hi col·locarà un petit centre d’interpretació. A més a més, se cediran 147 metres quadrats al primer soterrani i 62 al segon, on s’habilitarà un accés directe al conjunt arqueològic. Les restes d’aquest pou, batejades provisionalment com a Font de l’Hort de la Trilla, s’han documentat entre els segles XIV i XV i, segons el parer dels experts, per les seves característiques de construcció subterrània excepcional es poden qualificar de "proesa de l’enginyeria civil". La cisterna presenta una planta rectangular de 3,66 metres de llargada i 1,54 metres d’amplada, amb una profunditat de 13,38 metres. Un dels trets que crida més l’atenció als experts és que la seva estructura se sustenti damunt de quatre arcs el·líptics d’1,28 metres d’alçada, amb una part inferior excavada a la roca i que comunica amb l’aqüífer. Recentment, també s’han descobert una cinquantena de catúfols (recipients) de ceràmica i fusta, indici que revela l’ús d’una roda de sínia en aquest manantial. El que falta per aclarir, i que s’espera descobrir en futures investigacions, és l’origen d’aquest pou, que alguns arqueòlegs vinculen a la Font dels Romans, descoberta el passat març a la riba del riu Ondara mentre es realitzaven els treballs d’urbanització de l’Hort del Barceloní. A banda d’aquest nou projecte de museïtzació, l’Ajuntament té pendent l’adeqüació de l’antiga adoveria de la ciutat situada al carrer del Migdia.