El nou Pla Territorial de Ponent aprovat per la Generalitat durant l’últim Consell Executiu amplia els creixements incialment previstos per localitats com Ponts, Guissona, Bellpuig, Artesa de Segre i Agramunt, equiparant-los als previstos per Lleida o les capitals de comarca. Segons el document que ha donat a conèixer aquest dimecres el Govern, es considera que aquest nuclis actuen com a centre de polaritat de la zona que els envolta. De manera que es considera prioritari que puguin oferir serveis i aglutirnar el creixement dels seus àmbits d’actuació per tal de no desvirtuar l’entramant actual de la demarcació. El nou Pla Territorial de Ponent aprovat per la Generalitat durant l’últim Consell Executiu amplia els creixements incialment previstos per localitats com Ponts, Guissona, Bellpuig, Artesa de Segre i Agramunt, equiparant-los als previstos per Lleida o les capitals de comarca. Segons el document que ha donat a conèixer aquest dimecres el Govern, es considera que aquest nuclis actuen com a centre de polaritat de la zona que els envolta. De manera que es considera prioritari que puguin oferir serveis i aglutirnar el creixement dels seus àmbits d’actuació per tal de no desvirtuar l’entramant actual de la demarcació. Aquest document recull les previsions de desenvolupament econòmic i urbà de les Terres de Lleida pels propers 25 anys, tot preservant-net els valors ambientals, ordenant el creixement urbanístic i traçant les reserves per a les noves infraestructures. Pel que fa a la resta de municipis, també s’incrementa la capacitat de creixement fins al 60% del sòl consolidat en aquest moment per aquells que tenen una dimensió mitjana-alta, però que no tenen tan pes específic en l’àmbit en que es troben. Aquest és el cas, per exemple, de Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Linyola i Àger. Igualment, el Pla assigna aquesta possibilitat als nuclis estructurants que disposen de ferrocarril, com ara Castellnou de Seana, Sant Guim de Freixenet, Sidamon, Térmens i Vallfogona de Balaguer. També hi ha modificacions pels municipis considerats de dimensió mitjana-baixa, que podran créixer fins al 30% del sòl consolidat. En aquest grup es troben Belianes, Camarasa, Castelló de Farfanya, Montgai, el Poal, Tornabous, Torrelameu i Vila-sana. En principi, el document preveu que el seu creixement serà per donar sortida a la demanda interna. Finalment, pel que fa a la tipologia dels assentaments, també aposta pel manteniment del caràcter rural dispers en el cas dels petits núclis. Segons el Pla, les seves principals potencialitats s’han de centrar en el turisme rural i altres usos no admesos en sòl no urbanitzable. Dins d’aquest projecte també s’inclouen tan les actuals infraestructures de transport com les previstes en els propers anys. En aquest sentit, el Pla destaca l’impacte que tindrà el futur Eix ferroviari sobre les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell i la Segarra, que tindrà estacions a part de Lleida, a Mollerussa-Golmès, Vilagrassa-Tàrrega i Cervera. Igualment, també proposa la millora de la línea de tren convencional que uneix Lleida-Mollerussa-Tàrrega-Cervera i transformar-la en un servei de tren-tramvia. Així mateix, preveu millora en les principals carreteres d’aquesta àrea com la C-53 entre Vilagrassa i Balaguer, on es construiran variants a Anglesola, Tornabous, el Tarròs-la Fuliola-Boldú i Bellcaire d’Urgell, o una noves variants a Balaguer i Tàrrega. Per últim, i dins l’apartat de l’activitat econòmica, destaca com a àrees punteres Mollerussa, Tàrrega i Cervera, és a dir, l’eix de l’A-2. Encara que també aposta pels corredors de l’autopista AP-2 i la C-13 i per la creació de zones d’activitat econòmica supramunicipal que pot afectar diferents municipis. La Generalitat ha aprovat definitivament aquest pla després d’atendre les esmenes presentades per més de 75 institucions i particulars de la demarcació. Una de les principals reivindicacions era l’increment dels percentatges de creixement i l’excés de zones de protecció.
