El ple de la Diputació aprova dotar amb més de 12 MEUR la conservació semi-integral de les carreteres de la pròpia xarxa viària

Text: Redacció / Foto: Diputació de Lleida

El ple de la Diputació de Lleida, celebrat aquest dijous de forma híbrida i sota la presidència de Joan Talarn, ha aprovat l’adjudicació dels contractes d’execució d’operacions de conservació semi-integral a les carreteres de la xarxa viària de la Diputació de Lleida incloses en les zones 1, 2 i 3 per les tres properes anualitats i amb possibilitat de pròrroga per un valor total de 12.137.681,58 €.  Respecte l’ultima adjudicació el pressupost s’ha incrementat un 4%.

Concretament, i pel que fa a la zona 1 –que correspon a les comarques del Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera i la Segarra- el contracte s’adjudica per un valor de 6.530.718,30 €; la zona 2, que abraça les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Solsonès, compta amb un pressupost de 3.018.317,67 €; i la zona 3, que està formada per les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Aran i l’Alta Ribagorça, s’adjudica per un valor de 2.588.645,61 €. Les empreses adjudicatàries han estat UTE Sorigué ACSA Conservación de Infraestructuras, SA-Arnó Infraestructuras SLU (zona 1); UTE Romà Infraestructures i Serveis, SAU-M i J. Gruas, SA (zona 2), i UTE José Antonio Romero Polo, SAU Cervós, SA (zona 3).

La sessió plenària s’havia iniciat amb l’informe de Presidència en el que Joan Talarn ha repassat l’activitat de la institució en el darrer mes, amb una especial incidència en el rebrot de la pandèmia sanitària en les darreres setmanes; les més de 1.700 tones de fundents per pal·liar les incidències de les nevades i gelades dels darrers dies; les afectacions que això ha suposat per les oliveres, i la recent sentència sobre les obres d’art del Museu de Lleida de la que ha dit que esperava una sentència tècnica. El president de la Diputació també s’ha referit a la condemna del TSJC d’inhabilitació del conseller d’Exteriors, Bernat Solé, com a alcalde d’Agramunt per desobediència l’1-O recordant que “la justícia ha de ser una eina de reconciliació i no de revenja”.

El ple també ha donat llum verda al conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleida, l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i el Servei Català de Salut, per fomentar les activitats de recerca hospitalària a Lleida, anualitat 2020, per tal de fomentar l’activitat de recerca hospitalària a les terres de Lleida, mitjançant el desenvolupament del Programa Post-MIR 2020 i de Promoció de la Recerca en Salut.

En aquest mateix àmbit de la comissió de Salut Pública, s’ha aprovat el programa d’actuacions de la Diputació de Lleida en matèria d’assistència i cooperació als ajuntaments de la demarcació de Lleida en l’àmbit de la salut pública, per a l’exercici 2020 i següents.

La sessió plenària ha donat llum verda a l’aprovació inicial del “Projecte de traçat. Condicionament de la carretera LV-3023, de la C-14 a Donzell d’Urgell, del punt quilomètric 0+000 al 3+279, en el tram corresponent a Donzell d’Urgell, redactat pel Servei de Vies i Obres, que compta amb un pressupost d'execució per contracta d’1.447.597,78 euros.

En l’apartat de les mocions, s’ha aprovat per unanimitat la presentada pel grup d’ECP de proposta de mesures i accions per a l’eradicació de la violència masclista, excepte el punt que feia referència a sumar-se a la xarxa de ciutats lliures del tràfic de dones i persones, a l’entendre els grups d’ERC i JxCat que ja s’està fent. També s’ha aprovat per unanimitat la moció presentada pels grups polítics del PSC i Unitat d’Aran respecte a l’impuls a la creació de la taula per a l’impuls dels projectes Next Generation a les Terres de Lleida, Alt Pirineu i Aran, de reducció d’emissions, digitalització del territori i de les seves empreses i fer possible el compliment dels objectius pel desenvolupament sostenible (ODS); i finalment, també s’ha aprovat per unanimitat la moció presentada pel grup polític de C’s per a la promoció dels càmpings de la província i la prevenció meteorològica per a garantir-ne la seguretat.