El 15 d’octubre es complirà el 80è aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys. Per tal de commemorar aquest fet, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya inclou a la seva programació diverses activitats en record d’aquests fets. Tindran lloc entre 2020 i 2021, amb dates, a hores d’ara, sense concretar a causa de l’emergència sanitària.
Homenatges
El Memorial Democràtic i la Direcció General de Memòria Democràtica preveuen organitzar tres homenatges a l’octubre a fi de recordar la figura del president Companys. A més d’un acte solemne al Palau de la Generalitat, que coincidiria amb la data del seu afusellament, es preveu organitzar un homenatge al Centre d’Interpretació Lluís Companys, a Tornabous (Urgell), i el tradicional acte al Fossar de la Pedrera, a Barcelona, amb la col·laboració de l’Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya. Són actes que es faran quan i com ho permeti l’emergència sanitària.
Exposicions
El Memorial Democràtic preveu acollir dues exposicions:
1936. Els primers exilis de la Guerra Civil. La mostra presentarà els exilis que es van produir durant els primers mesos de guerra, un èxode important i poc conegut. L’exposició, a cura de l’historiador Rubèn Doll, destacarà l’actuació de la Generalitat republicana a l’hora de salvar vides de persones perseguides. El paper jugat per Lluís Companys l’estiu de 1936 serà una de les qüestions que es tractaran amb més profunditat. S’establirà una comparativa entre les trajectòries de Lluís Companys, el militar i jurista Enric de Querol i l’espia franquista Pedro Urraca. Tant de Querol com Urraca van ser salvats per la República. El mateix Companys va intervenir perquè de Querol no fos afusellat després de ser condemnat a mort per la seva participació en el cop d’estat del 19 de juliol de 1936. L’any 1940 va ser fiscal en el judici sumari contra el president.
Cultures polítiques: els projectes republicans a Catalunya. Aquesta mostra, comissariada per l’historiador Enric Pujol, explicarà com el republicanisme fou un projecte polític que va adquirir importància durant el segle XIX en resposta als projectes liberals conservadors monàrquics. A partir del segle XX va integrar tendències ideològiques i tindria el seu moment àlgid amb la proclamació de la Segona República. A partir de la dictadura franquista passaria a la clandestinitat.
L’exposició aportarà una visió del Companys activista republicà fins a arribar a ocupar diversos càrrecs institucionals a les files republicanes. Així mateix, es tindrà en compte el Lluís Companys que divulgava el republicanisme als mitjans de comunicació de l’època.
Ambdues exposicions es complementaran amb jornades, conferències, publicacions i altres activitats culturals.
Mort de Lluís Companys
El president va ser extradit il·legalment des de França el 1940, amb la col·laboració de l’Alemanya nazi. Després d’humiliacions, tortures i una farsa de judici, el règim franquista executà a qui havia considerat un dels seus màxims enemics.
La persona de Lluís Companys reunia tot allò que era considerat anatema per la dictadura: republicà, federalista, catalanista i, en bona mesura, també obrerista. Amb la seva execució, el càstig va ser exemplar, però, alhora, naixia un mite, el del president de la Generalitat màrtir per les llibertats de Catalunya i la causa republicana. Amb el temps, la figura de Lluís Companys ha adquirit una enorme importància en l’imaginari col·lectiu del poble de Catalunya.
