El Canal d'Urgell amplia els sistemes salvavides per preservar la fauna salvatge

Text: Redacció / Fotos: Comunitats de Regants dels Canals d'Urgell

La Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell porta a terme des de fa anys la implantació de mesures de protecció de la fauna salvatge per evitar que s’ofegui als canals de reg. En aquest sentit, i en coordinació amb el cos d’Agents Rurals, al llarg dels anys s’han anat estudiant mesures a aplicar i implementant diferents sistemes de protecció i salvament de la fauna afectada.

Arran del confinament derivat de la Covid-19 i l’ampliació de les restriccions també per a la caça, s’ha produït un increment de les poblacions de fauna salvatge i un desplaçament d’aquestes a la zona regable per la falta d’interacció amb les persones.

El risc d’ofegament d’animals i persones en caure als canals revestits de formigó és evident i difícil d’evitar, fet que ens preocupa i per aquesta raó, la Comunitat de Regants ha actuat millorant i ampliant els sistemes de rescat i salvament. Cal tenir en compte que la majoria dels trams dels Canals d’Urgell estan revestits de formigó i els trams no revestits, a banda de ser trams amb menor cabal, els animals tenen moltes facilitats per sortir-ne pel seu compte.

Si inicialment les mesures estaven bàsicament destinades a instal·lar sistemes de salvament per persones (escales, rampes de sortida, salvavides a les basses), des de fa uns anys també s’han anat incorporant mesures destinades a prevenir l’ofegament de les diferents espècies animals que poden caure al canal i morir ofegades en no poder sortir de manera diligent.

Segons ha explicat el president de la Comunitat dels Canals d’Urgell, Amadeu Ros, “el projecte mediambiental i de modernització dels Canals d’Urgell preveu una de les vies verdes més llargues d’Europa i contemplarà tot tipus de mesures de protecció de la fauna”.

Mesures per evitar l’ofegament als Canals d’Urgell 

Les mesures implementades per la Comunitat de Regants, d’acord amb les directrius de l’Administració i que es vénen portant a terme al llarg dels canals revestits són:

  1. Rampes o sortides per a vehicles, persones i animals, amb total facilitat per sortir a la superfície atès que tenen un pendent baix, amb base sòlida de formigó i l’aigua està en quasi repòs. Al llarg del canal n’hi ha un total de 44 de construïdes, que representa aproximadament una sortida cada 4 quilòmetres de canal.
  2. Elements flotants tipus corxeres per orientació i senyalització de les rampes. En cadascuna de les rampes hi ha col·locats uns elements flotants al llarg del canal i en diagonal, direccionats cap a la sortida de la rampa, per tal de dirigir els animals caiguts cap a la sortida.Aquest element tindria una eficiència elevada de salvament per la caiguda de persones, atès que apart de senyalitzar la sortida permet agafar-se i sortir.
  3. Rampes d’evacuació de fauna, construïdes al costat de les parets de formigó dels canals, amb simulació de rampa de fusta i escales per tal de facilitar la sortida dels animals. N’hi ha construïdes al llarg del canal 5 unitats. Hi ha una previsió per aquest 2021 d’ampliar el nombre en 5-10 unitats més. Alhora es complementaran totes les rampes de fusta amb la col·locació de corxeres creuant el canal per tal de millorar la visibilitat de la sortida i direccionar els animals cap allí.També està previst col·locar rampes als murs de les retencions i elements de comportes.
  4. Deflectors o desviadors de fauna. Fa 5 anys es van col·locar dos elements com a pla pilot, consistent en uns taulons flotants al mig del canal i davant de les rampes per desviar els animals. El resultat no va ser del tot favorable i per aquest motiu no s’ha ampliat la seva implementació, atès que les corxeres són tant o més efectives i més senzilles i fàcils d’instal·lar i mantenir.
  5. Les basses de reg de la Comunitat (basses de Juneda i Artesa), a part de tenir un tancament metàl·lic perimetral, tenen amplies rampes d’accés per les quals es pot sortir fàcilment. També hi ha situats diferents salvavides repartits per la seva superfície.
  6. Escales per a l’accés i la sortida de persones, situades al llarg dels canals i en nombrosos indrets.

Pla de salvament de les espècies

En un altre àmbit, durant l’any i en els períodes de buidatge dels canals, la Comunitat de Regants executa el corresponent Pla de Salvament de les espècies de fauna aqüícola, on es realitza el rescat de peixos autoritzat pel DARP. Aquestes tasques es realitzen de manera periòdica als canals en coordinació amb el Cos d’Agents Rurals.

Els Canals d’Urgell, la superfície més gran de Catalunya regada artificialment  

Els Canals d’Urgell són una infraestructura hidràulica que constitueix la superficie més gran de Catalunya regada artificialment. Es tracta d’una xarxa de 325 quilòmetres de Canals, de 75.000 hectàrees de regadiu i abastiment de municipis, granges i indústries d’un territori de 90.000 hectàrees. Abasteix una població de 120.000 habitants repartits entre 5 comarques: el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera, Les Garrigues i el Segrià. Aquesta infraestructura és al marge esquerre del riu Segre. El seu punt d'inici és al riu Segre aigües avall de la localitat de Ponts i després de recórrer uns 144 km finalitza el seu recorregut a la localitat de Montoliu de Lleida.

Es tracta per tant d’una gran infraestructura que ha estat vital per al desenvolupament socioeconòmic d’aquestes terres, abans conegudes com el Clot del Dimoni, per les difícils condicions de vida que no permetien el seu desenvolupament.

Una modernització imminent, cap a un model més sostenible de l’aigua 

En breu, 160 anys després de l’inici de la construcció del Canal, els regants confien que ja puguin iniciar-se les obres de la seva modernització, un espectacular salt que significaria per al territori la segona revolució de l’aigua.

L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant de 1.420 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, el Departament d’Agricultura ja té en marxa els primers 4 projectes, la redacció dels quals acabarà a finals de 2021 i permetran iniciar les obres en 10.000 hectàrees, amb una inversió de 110 M€, de cara al 2022

Aquest projecte preveu modernitzar el sistema hidràulic amb la construcció d’una nova xarxa de reg a pressió més eficient, més sostenible. El regadiu es faria per aspersió i goteig i això permetrà ampliar el ventall de cultius del territori.

El sistema tindrà un mínim cost energètic i per aconseguir la pressió de l’aigua s’usarà l’energia fotovoltaica. Això afavorirà la reducció de costos en energia elèctrica per hectàrea i any, que actualment són de 300 euros i passarien a ser de 8 euros.

Una de les vies verdes més llargues d’Europa

El projecte de la modernització del regadiu està lligat però a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d’Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa.

Respectar l’arbrat i recuperar les antigues casetes dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura són alguns dels detalls del projecte. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible així com models de negoci basats en l’economia verda.

Un projecte de país  

El projecte de modernització, que promou la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, s’inclou dins del pla de 3.000 milions d’euros per a impulsar la bioeconomia i transformar en els pròxims anys el sector agroalimentari, forestal i marítim del Govern de la Generalitat.

És un dels 10 projectes transformadors que donen resposta a les demandes de la societat i als reptes identificats en les agendes globals i europees per poder garantir la qualitat de vida de la ciutadania inclosos en el Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern.

Aquest projecte té el suport per escrit de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, els cinc consells comarcals de l’àrea regable, els seus ajuntaments, la Diputació de Lleida, l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA)així com de diferents empreses catalanes i de l’estat espanyol tant del sector agroalimentari, com d'altres àmbits.

La Comunitat de Regants ha tramès a la Comissió Europea el projecte amb l’objectiu que sigui considerat Projecte Estratègic (PERTE) per al creixement econòmic, l’ocupació i la competitivitat de l’economia i que per tant, compti amb un alt component de col·laboració públic privada i transversal a les diferents administracions.

El museu de l’aigua: la memòria de la infraestructura hidràulica més important del segle XIX  

Als baixos de l’edifici de la Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell hi trobem L'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, un centre d'interpretació on s'explica d'una manera amena i didàctica com s'ha transformat el territori gràcies a la construcció dels Canals d'Urgell. Al museu, el visitant es trasllada 160 anys enrere i fa un viatge en el temps per anar des del Clot del Dimoni, com era coneguda aquesta terra fa gairebé 2 segles per la seva extrema aridesa, fins a l’actualitat.

També s’hi troba la memòria humana del territori, així com tots els detalls de la infraestructura hidràulica més important del segle XIX.