Dimiteix una regidora de la CUP a l'Ajuntament de Tàrrega

Text: Redacció / Foto: Ajuntament de Tàrrega

Teresa Sala (CUP), regidora de Serveis Municipals, Mobilitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Tàrrega, ha comunicat a la resta de l'equip de Govern la seva renúncia al càrrec, que es farà efectiva durant les properes setmanes. L'equip de govern (ERC, CUP i PSC) respecta la decisió de Teresa Sala i agraeix la tasca esmerçada per la regidora del grup municipal de la CUP en el decurs del present mandat.

Sala ha emès un comunicat a les xarxes socials explicant els motius de la renúncia al càrrec. El compartim tot seguit:

"He presentat la meva dimissió com a Regidora de Serveis Municipals, Mobilitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Tàrrega.

Es farà efectiva les properes setmanes.

Vull agrair al personal de Serveis Municipals, haver-me fet sentir integrada i haver-m'ho posat fàcil. Sobretot vull fer públic el meu reconeixement i agraïment, per la seva dedicació i versatilitat. És el que fa que la creativitat i dinamisme de la ciutadania pugui lluir com es mereix. El seu esforç, bona disposició i coneixement profund del municipi, fa que tot vagi funcionant com cal fins i tot amb menys personal del que caldria, amb urgència. El meu reconeixement també a la resta de persones que treballen a l’Ajuntament de Tàrrega. Sé que comparteixen la mateixa predisposició pel bé de la ciutat i la ciutadania.

El tarannà totalitari que porta l'equip de govern, és insuportable i inacceptable. No sols per l'obediència sense cap mena de debat pel que fa a la gestió i mesures de la mal anomenada pandèmia. Ho és en la majoria de decisions que es prenen de caire municipal. Decisions preses massa cops entre només tres persones. Sovint saltant-se'm i sense tenir en compte el parer del personal dels serveis implicats. A dia d'avui, l'equip de govern, no s'ha trobat presencialment des del mes de Març del 2020. L'alcaldessa no ha accedit mai a trobar-se amb mi. Ho he demanat diverses vegades i sempre ho ha defugit.

És una petita mostra de com el govern municipal alhora que s’anava fent cada cop més virtual anava perdent el seu caire consultiu fins que finalment s'ha arribat a una manera de fer que no té massa de democràtica. Ràpidament es deleguen els problemes cap a la policia. En forma de multes o de reprimir en base a ordres lesives i il·legals i mancades d'ètica. Gran manera d'espolsar-se la responsabilitat i d’això en diuen "ser responsables". Sembla que la pedagogia no hi té cabuda. Mostra significativa de les poques ganes d'empatitzar amb la ciutadania i de la manca d'imaginació a l’hora de resoldre conflictes.

El mínim que s’hauria de fer, es demanar perdó a totes les persones multades i humiliades per unes ordres il·legals.

Fa esgarrifar veure i viure de quina manera persones que han accedit a càrrecs públics omplint-se la boca demanant "Llibertat d'expressió", són capaces de negar-la, convençudes, a qui no pensa com elles. Ja n'he tingut prou de menyspreu a mi i a qualsevol que no pensa igual. Força sovint, els comentaris sobre persones que reclamen, suggereixen o simplement critiquen, fan vergonya.

Saben que sempre he estat a la seva disposició per parlar de qualsevol tema i m'he mostrat en disposició de col·laborar en tot el que he pogut amb la mirada posada en el benestar de la ciutadania i la millora i optimització dels recursos. Compromís que vaig adquirir entomant el programa de la CUP. Val a dir, l’únic que posa l’accent en els problemes principals del municipi, com s’està veient.

He treballat per aquells valors que sempre vaig pensar que ens unien amb la resta d'assemblea i també amb la resta d'equip de govern: drets humans, llibertat d'elecció, llibertat d'expressió, dret a decidir també sobre el propi cos (on ha quedat el “No és no”?). I altres objectius amb part de l'equip de govern i assemblea CUP, com ho és, per exemple la independència, pensant que era per exercir la sobirania i no pas, per dur-nos en safata a l’elitisme globalitzant.

Ara sé que en parlen, però no hi creuen. Ni en el territori, ni en les persones, ni en la sobirania personal i col·lectiva, ni en la independència, ni en la llibertat d'expressió, ni en l’ecologia. No hi ha tampoc, cap predisposició a desobeir gens ni mica, no ja ordres i lleis, ni tant sols recomanacions.

S'obeeix per salvar el propi cul, no per responsabilitat. Però sí s’atreveixen a saltar-se el més sagrat si ho diuen "els Seus". Sense més criteri, ni contrast, ni debat. Demostrant la inutilitat dels polítics.

Per obeir ordres, ja hi ha la resta de treballador/es.

La gota que ha fet vessar el vas, ha estat el veto unilateral i sense molestar-se ni a comunicar-li al ponent, a hores d’ara, per a la Fira de Medi Ambient de Tàrrega. La xerrada havia de ser: "Cultiu i propietats de plantes medicinals". Un pagès que cultiva el viver de plantes medicinals amb més varietats d'Europa ja té un gran mèrit, però el que el fa únic, és que a més a més, ho fa sense cap mena de pesticida. Sols procurant l'equilibri biològic. Sembla que és prou exemple. Sobretot en un país on, entre d'altres grans problemes ambientals, es conrea més transgènic que a qualsevol altre lloc d'Europa, amb la pèrdua de diversitat i sobirania alimentària que això provoca.

El problema és que el Govern de Tàrrega té por de que doni la seva opinió d'altres temes davant les 30 persones d'aforament màxim on havia de parlar. Una opinió que no obliga ningú a res, però no es poden permetre ni la possibilitat d’una veu diferent.

És vergonyós. Inadmissible. Indigne. Ho diu tot de com transforma el poder a algunes persones.

Vaig demanar a persones de l'assemblea de la CUP que em substituïssin el desembre de 2019. No estava conforme amb la decisió de l'entrada del PSC a Govern i encara menys amb la manera que ERC MES va portar la "negociació", collant i arraconant als 3 regidors de la CUP d'una forma infame. De tal manera que van deixar al representant del PSC el paper del bo. Acceptant sense problemes qüestions de caire municipal que ERCMES, veien inacceptables. Em va semblar denigrant i vergonyós. Quan encara estava paint que ningú (ni els que van votar-hi a favor) em volguessin substituir, arribà la darrera “pandèmia”. Cal dir que fa 10 anys no hauria pogut ser declarada ni pandèmia, si no se n’hagués canviat la pròpia definició per perpetrar la que es va reconèixer com a estafa per part de membres de l'OMS: L'estafa de la grip A, de fa 10 anys. Millorada amb el bombardeig mediàtic, la connivència de TOTS els partits polítics sense excepció i els PCR. Una gran estafa mundial amb excusa sanitària. Que ens ha trasbalsat aquest darrer any i mig. Que ens ha portat a l'empobriment en moltes àrees:

- Pèrdua de Drets Fonamentals.

- Endeutament per pagar a les farmacèutiques

- Rematada a la sanitat pública.

- Ruïna per milers de petits empresaris versus Enriquiment de les grans empreses.

- Venda d'empreses a grups .

-Venda a preu de saldo dels negocis d’oci.

- Ordres discriminatòries, humiliants, inhumanes i aterridores cap la gent gran, i persones amb discapacitat, especialment en residències.

- Convertir les escoles en tot el contrari del que haurien de ser.

- Tractar la ciutadania com a menors d'edat, a qui els polítics salvaran.

- Imposar ordres absurdes i globals en lloc de tractar un problema "tant contagiós" localment.

- Negació de qualsevol remei que no sigui "la vacuna".

-Aterrir la població enlloc d'educar-la en el coneixement del nostre sistema immunològic i del cos en general.

- Permetre i fomentar la censura i represàlia de tot allò, persona o entitat que qüestioni el relat oficial

- Fomentar les pors i fòbies de les persones i entre les persones.

- Augment de suïcidis i patologies de salut mental.

-Desig de segregació de la població

- Augment de morts d'altres patologies per desatenció. I un llarg etc.

Es pot argumentar tant com es vulgui que tot s'ha fet pel bé comú. He viscut des de dins l’ absoluta negativa a debatre res. Ni tan sols, què és el bé comú? I qui el decideix?

Soc optimista malgrat tot. Vivim un canvi d'era i de paradigma. És dolorós, però inevitable. Ni la raó, ni la ciència a la qual alguns apel·len tant, té res a veure amb el que està passant. La ciència es basa en el qüestionament, no pot ser dogmàtica. No hi ha prova més evident del frau que la total sintonia de tots els partits polítics i tots els mitjans de comunicació. Quan malgrat això, cal censurar, és perquè no tenen arguments. Sense debat, no hi ha credibilitat. Els partits polítics sense excepció, ens porten a una tirania farmacèutica on podran fer i desfer els nostres drets a cops de pandèmies i d'altres "emergències".

Tenim una sanitat pública parasitada de dalt a baix per les farmacèutiques. Cal un treball d’investigació rigorós del que ens costa.

No en seré còmplice. He intentat fomentar el debat de totes les maneres que he pogut però ha estat en va.

He demanat dades i explicacions que no m'han donat mai. He fet suggeriments que s'han menyspreat. El “Grup d’Emergències” ha servit a mode de NO-DO, per rebre les ordres sagrades, que ens arribaven abans per tots els altres mitjans. Ara ni això. Ni dades, ni estadístiques, ni res útil.

Ja no vull treballar amb, ni per a qui accepta canviar Drets, per "seguretat". El mateix que han fet creure les grans dictadures.

He intentat servir a la ciutadania atenent les seves peticions, observacions, demandes, tant atentament i tant diligentment com he pogut, sabut i han permès les circumstàncies.

M'ho he pres amb la màxima dedicació i respecte. Sabent-me una servidora pública. Intentant guanyar-me el sou. Un sou que vaig demanar que ens retalléssim quan estaven recolzant sense crítica, les mesures que tant de mal han fet, negant el treball. Tampoc em van fer cas. "Ens el mereixem". Provoquem l’hemorràgia i posem una “tirita” de colorets.

Jo m'he dedicat com sempre, però una mica més que un bon tros, a diverses causes.

Seré a disposició de tota persona que cregui que la puc ajudar. Però primer cal que cadascú s’ajudi a si mateixa, sent crítica amb el que està passant. Reflexió per favor!!! Debat! Prou caceres de bruixes, quan a aquestes alçades ja sabem que les bruixes i bruixots eren persones sàvies.

Em trobareu al costat dels oprimits. Mai dels opressors. Portin la bandera que portin.

Moltes gràcies per la confiança dipositada en mi. Ara faré un mes de vacances, desprès de no fer-ne, des de l'estiu del 2018.

Sobirania i Salut!!!!"