Companyies nacionals i internacionals mostren els seus espectacles de dansa a la Fira de Teatre

La dansa nacional i internacional estarà present a la 26ª Fira de Teatre de Tàrrega de la mà de companyies que mostraran les seves darreres obres en espais de sala o de carrer amb molta varietat d'arguments en un total d'11 espectacles. La companyia portuguesa Companhia de Dança de Almada, creada al 1990 i que ha produït una cinquantena d'obres, arriba enguany a Tàrrega amb dos espectacles. 'Submersão do Meu Ser', és un muntatge coreogràfic inspirat en el quadre "El Jardí de les Delícies" de El Bosco que es podrà veure per primer cop al Pavelló Club Natació. D'altra banda la mateixa companyia representarà l'obra 'O Desejo Veste um Corpo', espectacle que es planteja de quina manera pot un sentiment tranquil i harmoniós com l'amor donar lloc a una cosa tan contrària a la seva naturalesa com és la violència. També un espectacle de dansa de sala que s'estrena a l'Estat i que es podrà veure per primera vegada a Tàrrega és 'Sarab (Miratge)' d'Increpación Danza. Aquesta companyia catalana, que torna a Tàrrega després d'aconseguir gran èxit en la seva darrera participació a la Fira, actuarà al Pavelló Club Natació. 'Sarab (Miratge)' és un projecte de dansa que té el color, els sons, els ritmes i les olors del Marroc mesclats amb l'esperit i el moviment de la dansa espanyola i el flamenc i amb els paràmetres coreogràfics de la dansa contemporània. A un escultor contemporani com és Jorge Oteiza, que va morir l'any 2003, dedica el seu espectacle la companyia Kukai - Tanttaka. 'Otehitzari Biraka' no és un relat de la biografia d'aquest artista basc sinó que mostra les opcions que va prendre davant dels diferents aspectes de la vida; el que va escriure i el que va dir. Les paraules del mateix Oteiza, la poesia, la música i la dansa són els llenguatges d'aquest espectacle que es podrà veure a l'Espai Euskadi. I arribades des de Madrid, dues companyies oferiran els seus espectacles de dansa de sala. D'una banda, 10 10 Danza, Premi Nacional de Dansa d'Espanya i Costa Rica, al 2000 i al 2004, oferirà 'Hebras de Mujer', una reivindicació de la figura de la dona, d'una forma íntima, personal, sensible, davant tot allò que pateix o li fa mal. D'altra banda, Losdedae arribaran a Tàrrega amb 'Recorrido... Recorrer (IM-Permeabilidad y Recorrido... Recorrer)', basada en els canvis que es produeixen a la vida i en el treball després d'haver recorregut una part de la vida i de com influeixen en els camins futurs. Pel que fa a la dansa al carrer, destaca aquest any a la Fira de Teatre la companyia Taldans Company. Aquesta formació turca, que compleix 10 anys, posarà en escena dos espectacles: 'Sek Sek' i 'Dolap'. El primer és una estrena absoluta que es podrà veure a l'Espai Foment Targarí i on una parella de ballarins treballen a escala i fan servir el cos com a unitat de mesura, mesurant l'espai i la relació dels cossos amb aquest espai. El segon espectacle, 'Dolap', inclou un element tan banal com una nevera en la seva coreografia convertint l'espectacle en un trio més que en un duet de ballarins on cada representació és diferent i no hi ha un final preestablert. Un element tan poc dramàtic com pot ser una cabina de telèfon és part protagonista de l'espectacle '(ob) sesio _NA2' de la Cia. Roberto G. Alonso. Arribat des de Barcelona, és un espectacle on res no és el que sembla i on l'humor i l'absurd es combinen en una trepidant coreografia de carrer amb 6 personatges. També provinents de Barcelona, Vero Cendoya i Lluc Fruitós posaran en escena '18-28'. Aquest espectacle representa la conversa, mitjançant el moviment, entre un noi a punt d'entrar a la vintena i una dona a punt d'entrar a la trentena i mostra la manera que cadascú té de veure la vida i afrontar els obstacles que es van trobant pel camí, tot amb un intercanvi d'idees i sensacions utilitzant la dansa contemporània, en la seva vessant d'improvisació, i el Hip-Hop. Per últim, Marco Vargas y Chloé Brûlé-Dauphin portaran a l'Espai Reguer A l'obra 'Las 24'. Aquesta parella andalusa de ballarins expliquen al seu muntatge el que passa -o no- quan dues persones comparteixen un espai les 24 hores del dia.