CCOO dona suport al projecte de modernització del Canal d'Urgell

Text: Redacció / Foto: Antoni Miquel - CGRCU

El secretari general del sindicat Comissions Obreres (COOO), Javier Pacheco, ha qualificat avui el projecte de modernització del Canal d’Urgell com “un dels projectes de país més importants” ja que “és clau per poder desenvolupar el canvi de model productiu que necesita el país i impulsar la indústria agroalimentària i per tant, evitar el despoblament i ajudar a vertebrar el territori”.

Pacheco, que avui ha visitat la Casa Canal acompanyat del president de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, Amadeu Ros, per conèixer de primera mà tots els detalls del projecte de modernització de la infraestructura hidràulica més important de Catalunya, ha ofert tota la col·laboració del sindicat per contribuir a divulgar el projecte a la societat i a les institucions i ajudar a que generi ocupació. 

Segons ha explicat la secretària general de CCOO a Lleida, Cristina Rodríguez, que ha acompanyat Pacheco en la visita, juntament amb diversos representants del sindicat, la inversió en la infraestructura hidràulica “No només ajudarà a vertebrar el territori sinó que ajudarà a arrelar a la gent jove, perquè impulsarà ocupació, ja que Lleida té problemes seriosos de despoblament rural”.

Els Canals d’Urgell, la superfície més gran de Catalunya regada artificialment

Els Canals d’Urgell són una infraestructura hidràulica que constitueix la superfície més gran de Catalunya regada artificialment. Es tracta d’una xarxa de 325 quilòmetres de Canals, de 75.000 hectàrees de regadiu i abastiment de municipis, granges i indústries d’un territori de 90.000 hectàrees. Abasteix una població de 120.000 habitants repartits entre 5 comarques: el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera, Les Garrigues i el Segrià. Aquesta infraestructura és al marge esquerre del riu Segre. El seu punt d'inici és al riu Segre aigües avall de la localitat de Ponts i després de recórrer uns 144 km finalitza el seu recorregut a la localitat de Montoliu de Lleida.

Es tracta per tant d’una gran infraestructura que ha estat vital per al desenvolupament socioeconòmic d’aquestes terres, abans conegudes com el Clot del Dimoni, per les difícils condicions de vida que no permetien el seu desenvolupament.

Una modernització imminent, cap a un model més sostenible de l’aigua

En breu, 160 anys després de l’inici de la construcció del Canal, els regants confien que ja puguin iniciar-se les obres de la seva modernització, un espectacular salt que significaría per al territori la segona revolució de l’aigua.

L’import total previst d’inversió en la modernització del Canal d’Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant de 1.420 milions d’euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, el Departament d’Agricultura ja té en marxa els primers 4 projectes, la redacció dels quals acabarà a finals de 2021 i permetran iniciar les obres en 10.000 hectàrees, amb una inversió de 110 M€, de cara al 2022.

Aquest projecte preveu modernitzar el sistema hidràulic amb la construcció d’una nova xarxa de reg a pressió més eficient, més sostenible. El regadiu es faria per aspersió i goteig i això permetrà ampliar el ventall de cultius del territori.

El sistema tindrà un mínim cost energètic i per aconseguir la pressió de l’aigua s’usarà l’energia fotovoltaica. Això afavorirà la reducció de costos en energía elèctrica per hectàrea i any, que actualment són de 300 euros i passarien a ser de 8 euros.

Una de les vies verdes més llargues d’Europa

El projecte de la modernització del regadiu està lligat però a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d’Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa.

Respectar l’arbrat i recuperar les antigues casetes dels canalers, les persones que vetllaven per l’aigua des de l’inici de la construcció de la infraestructura són alguns dels detalls del projecte. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible així com models de negoci basats en l’economia verda.

Un projecte de país

El projecte de modernització, que promou la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, s’inclou dins del pla de 3.000 milions d’euros per a impulsar la bioeconomia i transformar en els pròxims anys el sector agroalimentari, forestal i marítim del Govern de la Generalitat.

És un dels 10 projectes transformadors que donen resposta a les demandes de la societat i als reptes identificats en les agendes globals i europees per poder garantir la qualitat de vida de la ciutadania inclosos en el Pla de reactivació económica i protección social del Govern.

Aquest projecte té el suport per escrit de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, els cinc consells comarcals de l’àrea regable, els seus ajuntaments, la Diputació de Lleida, l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), així com de diferents empreses catalanes i de l’estat espanyol tant del sector agroalimentari, com d'altres àmbits.

La Comunitat de Regants ha tramès a la Comissió Europea el projecte amb l’objectiu que sigui considerat Projecte Estratègic (PERTE) per al creixement econòmic, l’ocupació i la competitivitat de l’economia i que per tant, compti amb un alt component de col·laboració públic privada i transversal a les diferents administracions.