El Grup Borges ha iniciat les obres de rehabilitació de l'antic monestir de Mas de Colom, situat als afores de Tàrrega, per convertir-lo en un centre d'interpretació de la història local i dels productes primaris vinculats a la seva activitat empresarial. També està previst crear un espai físic per a la transferència tecnològica dels cultius de l'entorn de la finca com els pistatxos, els ametllers i les oliveres.
La primera fase de la reforma de la masia de Mas de Colom, que ha començat fa unes setmanes, se centra en la rehabilitació de les façanes estucades sud i esa de l'antic monestir i en actuacions de millora a l'interior de la masia com la consolidació estructural de les teulades, el reforç de les arcades i la rehabilitació de les escales interiors, entre d'altres.
L'objectiu del Grup Borges és convertir aquest edifici en un parc temàtic dedicat als productes alimentaris de l'empresa, mentre que la resta es destinarà a magatzems agrícoles per guardar la producció de pistatxos en l'àmbit del Segarra-Garrigues. El projecte, que portarà el nom de Casa Borges-Mas de Colom, serà un nou atractiu econòmic i turístic per a la ciutat de Tàrrega.
La iniciativa per recuperar el monestir ha anat prenent forma des que, el 2015, el Grup Borges va iniciar a la finca on s'alça l'edifici la plantació dels seus primers pistatxos, com un dels motors del Segarra-Garrigues per garantir el futur de les explotacions agrícoles vinculades al canal. De fet, aquest any Borges ha fet la seva primera collita de festucs a Mas de Colom, un any abans del previst, amb la previsió d'aconseguir entre 150 i 200 kg per hectàrea de les 15 que es van plantar en 2015.
L'emplaçament es va documentar al segle XIV, quan va ser cedit a la Vila de Tàrrega. L'any 1699 el duc de Sessa va donar àmplies facultats a Francesc Colom i posteriorment va passar en herència als franciscans. El 1896, frares cistercencs van establir una comunitat que va aixecar l'actual monestir, que també va ser escola de novicis. El 1920 el van abandonar i va quedar en custòdia de la comunitat del Carme de Tàrrega. El 1954 el va adquirir la família Borges, actual propietària.
