Arran de les paraules de Xavier Novell, bisbe de Solsona, en què qualificava l’avortament com «el genocidi més greu i terrible de la nostra humanitat» i de «crim abominable», volem manifestar el nostre desacord total. Així mateix, ens volem desmarcar de les declaracions de l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, segons les quals «l’Ajuntament ha d’estar per damunt d’aquests conflictes», apel·lant a la llibertat d’opinió i d’expressió.
Aquesta és una qüestió que no té a veure amb la llibertat religiosa. Les persones són lliures de professar la religió que vulguin, i els representants de les institucions religioses són lliures de dir el que vulguin, però les institucions democràtiques (i l’Església no ho és) tenen el deure de defensar els drets de totes les persones, tinguin les creences que tinguin.
La nostra petició que l’Ajuntament denunciï i es desmarqui de les declaracions del bisbe no suposa un atac a la llibertat d’opinió ni d’expressió, ja que no proposa prendre cap mesura repressiva (com sí que ha fet l’Estat amb Pablo Hasél o amb els presos independentistes), sinó mostrar el rebuig ferm cap a unes declaracions malintencionades que acusen les dones que han decidit avortar, tractant-les de criminals i fent-les partícips de genocidi. Aquestes declaracions no només comporten una banalització del genocidi i l’holocaust, sinó que sobretot inciten a l’odi cap a les dones que decideixen prendre la dura decisió d’avortar, tot i les dificultats, el rebuig mèdic i l’estigmatització que aquest acte sovint comporta.
D’altra banda, estem d’acord que hi ha d’haver llibertat d’opinió i expressió sobre el dret a la vida, però n’hi ha d’haver per a tothom. La defensa del dret a la vida comporta un debat molt complex sobre què és la vida, en el qual estan implicades creences i valors molt subjectius i molt lligats a l’espiritualitat de cada persona, i sobre el qual no hi ha un consens social ni científic. Creiem que aquestes creences s’han de respectar, i cal deixar clar que defensar el dret a l’avortament lliure no suposa cap atac a la llibertat de ningú, perquè no comporta l’obligació d’avortar, sinó que possibilita la lliure decisió sobre el propi cos i la pròpia vida de cada dona, la qual és lliure de parir o no, en funció dels seus valors, creences i condicions materials. En canvi, suprimir aquest dret suposaria instaurar l’obligació de parir criatures que la mare no pot cuidar amb condicions (perquè no la vol, perquè no té recursos, perquè no té les condicions d’estabilitat necessàries...) i molts cops se sumaria a l’obligació (no legal, però sí efectiva) de donar la criatura en adopció, una decisió encara més dolorosa.
Per altra banda, el debat sobre el dret a la vida també implica aclarir quin tipus de vida pot ser subjecte de drets, si el fetus pot ser subjecte de drets i, en cas afirmatiu, si aquests drets estan per sobre dels drets de la dona. Novament, aquesta discussió està subjecta a una sèrie de pressupòsits filosòfics, religiosos, psicosocials, etc., sobre els quals és impossible arribar a un consens sense topar amb un conflicte de drets. Per això entenem que una institució democràtica s’ha de pronunciar a favor del dret a l’avortament lliure, perquè garanteix els drets tant de les dones que volen tenir fills com de les que no.
La condemna de les paraules del bisbe i la defensa del dret a l’avortament és la postura més respectuosa envers els drets de tothom. En aquest sentit, sempre hem defensat que les institucions democràtiques, com un Ajuntament, s’han de declarar laiques per poder defensar el dret a la llibertat d’opinió i expressió, i això no vol dir en cap cas que s’hagin de mantenir indiferents davant d’un atac a qualsevol col·lectiu de la societat a la qual representen.
