JOAN CONDAL és naturalista i va exposar la seva col·lecció en el marc de la 21a fira del Medi Ambient 2021 de Tàrrega. Explicava que “l’afluència de gent que visita l’exposició és molt alta, i hi ha molt d’interès”. Condal celebrava que aquesta curiositat del públic assistent plantegi preguntes, sobretot per part del públic gran, que formulava preguntes sobre els colors de les ales i la seva funció d’atracció per la reproducció sexual, o sobre la mateixa funció de les papallones. El naturalista va aclarir que la majoria d’exemplars de la col·lecció s’ha obtingut mitjançant la cria, que ell mateix ha dut a terme durant molts anys a causa de la seva preocupació i interès pels insectes.
L’EXPOSICIÓ
La seva exposició de gran format sobre el món de les papallones compta amb 2.500 exemplars d’insectes. La mostra està centrada en les espècies de Catalunya i és el resultat de més de 25 anys dedicats al seu estudi i cria. En aquesta exposició es pot veure el cicle biològic, l’estudi, la classificació i cria, les diferències entre papallones nocturnes i diürnes, o entre femelles i mascles, el perquè del color en les seves ales, entre altres característiques. L’exposició s’ha creat sobre la base de cria i d’intercanvi amb experts i col·leccionistes d’arreu del món, que també en crien i n’alliberen. Ara bé, alguns exemples molt concrets s’han hagut de caçar a causa de les condicions que necessiten per créixer, com per exemple, els exemplars de la selva amazònica.
CRIA DE PAPALLONES
Condal explicava que és molt usual començar amb la cria d’oruga de seda, com es fa a l’escola, ja que fa més de sis mil anys que es cultiva amb regions com la Xina per l’obtenció de la seda. El procés de cria d’aquesta espècie és bastant senzill, ja que només es necessita una capsa de sabates i fulles de morera. Ara bé, una vegada es comença amb la cria de diverses papallones salvatges, és importantíssim conèixer les seves necessitats per evitar que es morin. Joan Condal va construir-se gàbies especials a casa, on reproduïa les condicions naturals de cada espècie. Explicava que això comporta uns esforços enormes: control de l’ambientació, diferent il·luminació, temperatura, insolació, alimentació, on es fa la crisàlide, etcètera. Aquest procés implica molta feina perquè les orugues devoren grans quantitats d’aliment durant els dos o tres primers mesos, i les postes són d’aproximadament 300 ous. El naturalista va decidir començar a criar a casa, i així s’ha ampliat enormement la seva col·lecció. Els altres exemplars, comentava que en deixava anar una part per la muntanya, però el feia sentir satisfet “tornar a la natura allò que un dia ell va prendre”. A l'hora de criar-les en gàbies, la majoria de la posta es conserva perquè no hi ha depredadors naturals, i s’ha de vigilar a l’hora de deixar-les lliures, ja que si se n’avien moltes, pot comportar plagues. En condicions naturals haurien mort, i de la posta en sobreviuria aproximadament un 2%. Si es plantegés alliberar tots els exemplars d'una posta sense 'selecció natural', això provocaria que es multipliqués la seva reproducció i augmentés exponencialment el nombre de papallones d’aquesta espècie, provocant una plaga i escassetat d’aliments d’altres papallones, extingint altres exemplars. Per tant, Condal reiterava que "qualsevol persona que es vulgui dedicar a la cria, ha d’informar-se molt bé, i si pot ser, a través d’experts". També explicava que “és dur haver de sacrificar part dels exemplars, però s’han de conèixer perfectament les repercussions per evitar plagues”.
TRAJECTÒRIA
El naturalista va començar a ser col·leccionista de ben jove de manera autodidàctica. Va caçar la seva primera papallona amb dotze anys, però al cap d’uns anys va reflexionar sobre el mètode d’obtenció. Se sincerava explicant una anècdota que, al Pirineu caçant una femella que era una gran exemplar, una peça de vellutada del salze (Nymphalis antiopa) se’n va adonar sobre el dilema de caçar-les o criar-les. Ara ja fa més de quaranta anys que s’hi de dedica, però s’ha centrat en la part més cultural, divulgativa i de treball amb escoles. Durant molts anys va entrar amb contacte amb col·leccionistes d’arreu del món, realitzant intercanvis i enriquint-se. Condal exposava de nou que s’ha de conèixer molt el tema abans de fer-ho, llegir llibres, i recolzar-se en figures d’experts.
