Foto: Marina Rúbies

Aquest matí, en el marc de la celebració del Dia de les Llibreries, s’ha dut a terme la presentació del còmic 8 hores. El noi del sucre i la vaga de la Canadenca a l’Espai Lluís Companys per part del seu dibuixant i un dels autors del llibre, Alfons López.

La xerrada s’ha iniciat amb una breu presentació del vincle entre Salvador Seguí, també conegut com el ‘Noi de Sucre’, i Lluís Companys. La tècnica de l’espai, Laia Garcia, ha explicat que els dos referents polítics comparteixen vincle amb la comarca de l’Urgell, i més en concret, amb els municipis de Tornabous i el Tarròs (poble agregat). A més, van entaular una amistat que continuà a Barcelona i els dos van ser perseguits, detinguts i reclosos a La Mola l’any 1920. Ara bé, el rerefons econòmic de les dues famílies era ben diferent, ja que Companys va néixer en el si d’una família de terratinents, una de les més ben situades de l’Urgell. D’altra banda, Seguí provenia d’una família proletària que es mudà a la ciutat comtal per la necessitat de mà d’obra en el marc de l’Exposició Universal de 1888.

Seguidament, López ha fet un breu repàs a la vida de Salvador Seguí, que arribà a Barcelona des de la seva Lleida natal per donar-se a la lluita pels drets socials com a militant en la CNT. El Noi del Sucre es comprometé en la lluita per reivindicar els drets de les classes populars, fins que els esbirros del Sindicat Lliure (de la Patronal Catalana i vinculats amb l’autoritat militar de Catalunya, fet irònic que ha remarcat López) van assassinar-lo enmig del carrer. Seguí, en paraules del dibuixant, era un home contrari a la lluita armada, amb una intel·ligència natural pel debat i l’estratègia.

Finalment, l’autor ha explicat el procés de creació del còmic, que és molt similar al d’una pel·lícula pel seu desglossament en seqüències, a més de la seva metodologia de treball i investigació que ha compartit amb Pepe Gálvez, autor i guionista de l’obra.

La jornada ha finalitzat amb un cafè tertúlia on el públic ha reflexionat amb López sobre temes molt variats. En són un exemple les inquietuds intel·lectuals de Seguí i els seus companys, l’origen del sobrenom de ‘Noi del Sucre’, la presència i representació de les dones en l’època o fins i tot els drets laborals d’avui dia. La xerrada amena ha succeït mentre el dibuixant anava dedicant els còmics als i les assistents.