Distingit amb la Medalla d’Or de la Generalitat l’any 2000, l’historiador, polític i editor Josep Benet i Morell va morir ahir a Barcelona a l’edat de 87 anys, després d’una llarga malaltia. Nascut a Cervera el 14 d’abril de 1920, Benet es va formar a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Ramon Llull. De jove va participar en el moviment nacionalista i en l’associacionisme catòlic com a membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. L’any 1938 es va incorporar a l’exèrcit republicà i va ser ferit al front amb la "lleva del biberó".(+) A la dreta: Lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat el 2000. (Foto cedida per Miquel González) Distingit amb la Medalla d’Or de la Generalitat l’any 2000, l’historiador, polític i editor Josep Benet i Morell va morir ahir a Barcelona a l’edat de 87 anys, després d’una llarga malaltia. Nascut a Cervera el 14 d’abril de 1920, Benet es va formar a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Ramon Llull. De jove va participar en el moviment nacionalista i en l’associacionisme catòlic com a membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. L’any 1938 es va incorporar a l’exèrcit republicà i va ser ferit al front amb la "lleva del biberó". La seva activitat de resistència política i cultural durant la postguerra es va inciar des de la Universitat de Barcelona amb la formació del Front Universitari de Catalunya (1944-1947), que va presidir, i dels Grups Nacionals de Resistència. L’any 1945 es va llicenciar en dret i, entre d’altres iniciatives, fou cap de la secretaria de la Comissió Abat Oliba. Des del secretariat, l’any 1947 va organitzar les festes populars de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, la primera manifestació catalanista de masses durant el franquisme. Va ser militant d’Unió Democràtica de Catalunya durant els anys cinquanta. També va ser cofundador de la revista Germinabit i un dels promotors i col·laboradors de la publicació Serra d’Or. Durant molt anys va compaginar l’activitat política amb la feina d’advocat, de manera que va intervenir en molts consells de guerra i després va actuar davant del Tribunal de Orden Público en defensa de ciutadans perseguits per la dictadura. El 1971 fou un dels fundadors de l’Assemblea de Catalunya i, en les eleccions de juny de 1977, va ser senador electe per la candidatura Entesa dels Catalans, emparada pel PSC-PSOE i el PSUC. Resultà ser el senador més votat de tot Espanya. Va ser candidat independent del PSUC a la presidència de la Generalitat en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya de 1980. El Govern català lamenta la pèrdua En un comunicat de premsa, el Govern de la Generalitat va expressar el seu condol a la família de l’historiador. El president de la Generalitat, Josep Montilla, va destacar la feina que Benet va fer "a favor de molts antifranquistes en un moment en què era molt difícil defensar els que volien la democràcia". També va remarcar que va ser "un polític transversal que va dedicar la seva vida al país i a la construcció de la nova Catalunya que va sortir de la Transició". Mostra de condol de la Paeria de Cervera La Paeria de Cervera també ha fet públic el seu condol a la família pel traspàs de l’historiador i polític cerverí, que fou nomenat "Fill Predilecte" de la capital de la Segarra l’any 1991. Segons s’ha informat des del departament d’Alcaldia de la Paeria, el consistori ha decretat dos dies de dol oficial, per la qual cosa la bandera de la ciutat oneja des d’ahir a mig pal. El Palau de la Generalitat acollirà avui la capella ardent del polític, advocat i historiador Josep Benet, mort la matinada d’ahir a l’edat de 87 anys. A les 9h del matí.
