Marina Rúbies.
El divendres 3 de juny a Les Pallargues hi havia convocat a les 8 del vespre un Ple ordinari de l’Ajuntament de Plans de Sió. Aquest ple, segons informen els veïns del Canós, situat al terme municipal de Plans de Sió com Les Pallargues, és "un dels primers que se’ls notifica en els últims dos anys". És per aquest motiu que un grup de gent afectada pel projecte de macrogranja es va manifestar amb pancartes al carrer al davant de la porta de l’edifici, de manera pacífica i amb cartells, durant l’entrada de l’alcalde i els regidors de l’Ajuntament.
Al Ple Ordinari també va assistir el promotor d'aquesta macrogranja que es vol construir a la pedania del Canós, i que planteja assumir uns 9.600 porcs. Poblacions properes al Canós també es veurien afectades, com l'Aranyó o l’antic terme de la Figuerosa, al terme municipal de Tàrrega, a l’Urgell.
Durant l’entrada dels assistents al Ple Ordinari, l’alcalde no va intercanviar paraules amb els manifestants, però segons informen fonts de la plataforma d’afectats, el promotor va parlar amb uns veïns que van adquirir una casa al municipi del Canós, "on va comunicar que la casa es revalorarà després de la construcció del projecte" segons expliquen. El veïnat lamenta aquestes declaracions, ja que "la contaminació dels aqüífers i les olors no contribuiran a l'atractiu del poble", que actualment suma fins a uns 200 habitants de segones residències, més enllà de les 24 persones empadronades al municipi.
Una de les principals queixes del veïnat afectat per aquesta qüestió és que el procediment pel qual s’està tramitant el projecte de la granja és “profundament opac” en la realització dels seus tràmits. A més a més de l’afectació en el territori a causa de la seva extensió i activitat, si finalment es tira endavant, perquè segons la Directiva Europea d’Emissions Industrials, es pot catalogar com a macrogranja una explotació que tingui més de 40.000 avirams o 2.000 porcs de criança, com en aquest cas.
En l'afectació del veïnat també hi entren en joc les emissions: si una explotació ramadera supera l’emissió de 100 tones de metà, o 10 tones d’amoníac a l’any, també es categoritza com a macrogranja. El Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants (PRTR) apunta que a Catalunya hi ha més de 900 explotacions que superen aquest límit de contaminació, tot i que Greenpeace les ha confirmat en 805 l’any 2019. Amb dades del PRTR, Lleida és la primera província catalana i espanyola amb municipis que tenen almenys una macrogranja, amb un total de 127. També cal destacar que, amb només 2.893 explotacions, compta amb més de 5 milions de porcs. Cal recordar que a la província de Lleida hi viuen 431.183 persones, segons les dades de l’Eurostat de 2019.
A Catalunya, segons les dades del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, gairebé la totalitat de granges aviàries i porcines són de model intensiu. En territori català es produeixen més de 8 milions de porcs, però al mateix temps, està un 39% per damunt del topall d’emissions d’amoníac establertes per la Comissió Europea, i sofreix la contaminació de les aigües arran dels nitrats. En el territori català, 7 de cada 10 aqüífers estan contaminats, segons dades de Greenpeace, i s’han establert moratòries en 68 municipis per limitar el creixement de les granges. Ara bé, això no impedeix que l’activitat es limiti en els municipis sense moratòries.
Aquesta manifestació és una de les últimes accions públiques que han dut a terme el conjunt de persones afectades per la macrogranja, que se suma a la xerrada organitzada pel Grup GEMA de Tàrrega el 10 de febrer a l’espai cooperatiu de La Soll, on es va debatre sobre el model de ramaderia intensiva, l’opacitat del projecte i la necessitat de reivindicar una ramaderia sostenible que no destrueixi la terra.
Una altra de les accions que van dur a terme fou la recollida de signatures durant la Setmana Santa, tot aprofitant el mercat setmanal que s’organitza a la capital de la Segarra, a Cervera. Aquesta activitat també va comptar amb una paradeta informativa per exposar el projecte al veïnat de la comarca.
Més enllà de les accions públiques, el veïnat ha dut a terme una recollida d’informació i documentació per iniciar les tramitacions administratives per frenar el projecte. Durant els mesos de gener i febrer d’aquest 2022 van presentar al·legacions, a les quals no han rebut resposta encara, i que continuen obertes en cas que se'n vulguin presentar més. Posteriorment, l’Ajuntament ha de tramitar-les al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Segons els veïns, el Departament els ha comunicat que encara no les ha rebudes. El que sí que clou és l’exposició pública del projecte de la granja, que finalitza avui, dijous 9 de juny.
