‘Patrimoni dispers. L’esplendor medieval de la Segarra’ condensa, a través de 19 obres d’art, l’expressió artística de la comarca durant la seva etapa més esplendorosa, l’Edat Medieval. Fins el 25 de novembre, els segarrencs podran veure in situ les peces que fa anys van ser sostretes de les seves parròquies i que avui en dia resten exposades en diferents museus de Catalunya i, fins i tot, de l’estranger, com ara el Musée des Arts décoratifs de París. L’exposició forma part del llistat d’activitats que ha programat el Museu de Cervera per celebrar el seu 50è aniversari. ‘Patrimoni dispers. L’esplendor medieval de la Segarra’ condensa, a través de 19 obres d’art, l’expressió artística de la comarca durant la seva etapa més esplendorosa, l’Edat Medieval. Fins el 25 de novembre, els segarrencs podran veure in situ les peces que fa anys van ser sostretes de les seves parròquies i que avui en dia resten exposades en diferents museus de Catalunya i, fins i tot, de l’estranger, com ara el Musée des Arts décoratifs de París. L’exposició forma part del llistat d’activitats que ha programat el Museu de Cervera per celebrar el seu 50è aniversari. Quin és l’objectiu d’aquesta mostra? És una exposició que tal com diu el títol, té una doble voluntat: d’una banda, atansar totes les peces procedents de la Segarra que estan en diverses institucions museogràfiques del país a la geografia que li és pròpia i, de l’altra, intentar fer un retrat de la història del propi territori, és a dir, aquesta exposició ens permet veure que a la Segarra s’havien produït obres de primer ordre, amb autors cabdals de la història de l’art del gòtic català, i això només té sentit si s’entén una comarca forta a nivell econòmic i cultural. Es nota aquest sentiment de pertinença? Jo crec que aquests dos objectius han fet que l’exposició hagi tingut una acceptació molt gran entre els ciutadans de la comarca perquè se la senten molt seva i no cal que es desplacin per veure les obres del seu poble o parròquia. També té força èxit entre el públic en general perquè hem aplegat 18 obres originals d’autors com ara Pere Garcia de Benavarri, Pere Serra, Pere Moragues, Ramon Mur... els grans autors i escultors del gòtic català, i per qualsevol especialista o amant de l’art medieval és tot un plaer gaudir d’aquestes obres en viu. Com ha funcionat el procés d’elaboració? És un projecte amb el que hem estat treballant durant molt temps, sobretot, a nivell de documentació. Havíem de localitzar i documentar bé les peces que procedien d’aquest territori i que ara es troben disperses. Això requereix de més o menys esforç, en el sentit que hi ha peces que les tenim molt ben documentades i inventariades i altres que la pista ha estat més difícil d’aconseguir i, en alguns casos, impossible perquè s’ha perdut, ja sigui perquè estan en el mercat d’antiguitats o en museus i que no hem pogut localitzar. A l’hora de fer la tria, ja sabieu què anàveu a buscar? Vam limitar-nos a una geografia concreta, la Segarra, i a un període concret, l’Edat Medieval (la peça més antiga és del segle XII i la més moderna és del XVI). Llavors, vam començar a documentar les peces que hi havien als diferents museus. Vam començar per la recerca bibliogràfica, per les pistes que ens donava Duran i Senpere i l’obra de Gudiel d’Alcolea, que va fer una obra sobre la pintura gòtica catalana i que conté moltes referències sobre obres existents i altres ja desaparegudes. D’altra banda, la recerca pels diferents museus. Era lògic que els museus diocesans de Solsona i la Seu d’Urgell fossin punts centrals en la nostra búsqueda perquè són les diòcesis a les que pertany la Segarra. En total, hem aconseguit localitzar 29 obres procedents de la comarca. Una xifra que es podrà ampliar a mesura que la recerca continuï, i d’aquestes n’hem pogut portar 18. Què ha impedit portar totes les obres fins a Cervera? En molts casos és per les condicions de consevació preventiva de la pròpia peça. Hi ha obres que per la seva dificultat de consevació, a nivell de temperatura i humitat, com és la pintura sobre taula, el museu propietari ha decidit que no viatgin. Altrament, també ho ha impedit el finançament, ja que l’alt cost del trasllat ha estat inassumible pel Museu de Cervera. En troba a faltar alguna en concret? Totes! Jo, especialment, destacaria la Mare de Déu de Ramon de Mur que és una pintura sobre taula, que es troba al Museu Nacional d’Art de Catalunya i que al final no va poder venir perquè no la deixen sortir. El que és pintura sobre fusta eren primeres figures, però malauradament en molt poques ocasions els museus propietaris les deixen per motius de consevació. A l’exposició també queda reflectit aquest altre patrimoni? En un principi, vam dubtar sobre si barrejar còpies o fotogràfies amb les peces originals, però, al final, vam decidir que el protagonisme l’havia de ser pels originals. Això sí, al final de l’exposició hi ha un recull gràfic d’aquestes obres procedents de la Segarra que no han pogut viatjar, perquè la gent tingui una visió complerta de totes les obres que procedien d’aquesta terra. En aquest sentit, també vull destacar el catàleg de l’exposició, que no només és el recull de la mostra, sinó que aborda l’estudi de totes les 29 peces documentades, i a més a més inclou articles sobre les peces "perdudes" i sobre el context històric i artístic de la Segarra dins el gòtic català. El resultat final és una eina de treball molt bona amb que compta la comarca per estudiar aquest passat. Quantes n’hi poden haver de "perdudes"? A l’article que faig d’introducció al catàleg, ja comento que n’hi ha que les tinc documentades però que estan il·localitzades o destruïdes. Durant la guerra és va fer molt de mal al patrimoni religiós. És difícil posar una xifra, pel que he pogut esbrinar n’hi ha 3 o 4 més que poden estar voltant. Gairebé totes les esglésies tenien la seva imatgeria i retaules i, lamentablement, la majoria han estat destruïts. És difícil trobar una gran quantitat d’obres en l’actualitat.
