Des del 2001 un equip tècnic de la Universitat de Barcelona amb la col·laboració del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici han estat realitzant 4 campanyes de prospecció intensiva al Parc Nacional i 2 d’excavació. El resultat d’aquestes intervencions, que han deixat un centenar de jaciments arqueològics, es va presentar, el passat dia 30, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Una exposició mostrarà fins a finals de febrer els primers resultats i materials trobats en les excavacions arqueològiques que s’han dut a terme. Entre les dades més rellevants que han deixat aquestes excavacions hi ha l’evidència de presència humana en zones del Parc ja fa uns 9.000 anys. Es tracta de restes d’un petit fogar excavades en un jaciment a la vall del Peguera, que permet saber que alguns circs glacials, a uns 2.400 metres d’alçada, ja eren ocupats. Els resultats de la recerca també han evidenciat, davant de l’opinió generalitzada que es té del Pirineu d’una zona aïllada, que fa uns 5.000 anys ja hi havia moviment de gent o de productes. S’han trobat materials lítics a la Cova del Sardo, de fa uns 4.800 anys, com poden ser làmines de sílex o puntes de projectil que són exactament igual com les que s’utilitzaven a la resta de Catalunya en la mateixa època. Això fa parlar que en l’àmbit tecnològic els habitants d’aquesta zona, fa uns 5.000 anys, estaven al mateix nivell que a la resta de Catalunya. Això no necessàriament vol dir que les formes de vida fossin les mateixes. D’altres troballes han estat restes de ceràmica romana i visigòtica. L’estil de les peces, per exemple, en una cova de Baiasca, és de molt diferent procedència i es pot parlar de peces de França, la Rioja o Itàlia. Aquesta evidència fa pensar que segurament la romanització no va arribar al Pirineu però sí els seus productes.
