La feina del pastor/a de muntanya és aquella que es fa a l’estiu, quan tots els ramats s’agrupen i pugen a muntanya per passar-hi la temporada. Mentre els pagesos i pageses són a les valls fent herba per l’hivern, a muntanya els animals peixen i els guarda un pastor/a de muntanya. Aquest sistema és imprescindible per al manteniment de les explotacions del Pirineu, però també representa un llegat cultural que no podem perdre i una manera de mantenir territori i biodiversitat.
Per això, des de l’Escola s’ha volgut transmetre coneixements necessaris per desenvolupar aquesta activitat: meteorologia, orientació, cicle de paràsits, gossos d’atura i gossos de protecció i altres matèries que milloraran la preparació de l’alumnat que vulgui fer aquesta feina ancestral, així i tot, també a la resta, ja que són continguts rellevants per la vida a la intempèrie.
Així doncs, amb les dues setmanes de pastura específica, silvopastura i muntanya, la formació passa a ser de 6 mesos i mig. Dos i mig de teoria i 4 de pràctiques.
El dilluns que ve l’Escola de Pastors i Pastores obre la porta a 17 persones, de les 46 que han sol·licitat l’accés a la formació per aquesta 14a edició. El perfil general de les 217 persones que han fet la formació fins l'any 2021 tenen una edat mitjana de 30 anys, incrementa una tendència a augmentar el percentatge de dones que cursen la formació, i la majoria té estudis de grau mig o superior. Gairebé la totalitat no ve de família de pagès, ni té relació familiar amb el sector ramader.
Participen nombroses explotacions de tot el país que fan el paper de tutors i tutores, incloent-hi les pastures de muntanya. El model d’explotació que acull l'alumnat mira de respondre al màxim a un model extensiu, de producció tradicional i/o ecològica, de gestió familiar i on s’hi arribi a fer una transformació i venda directa del producte. Sense aquestes finques col·laboradores que acullen i formen l’alumnat, l’Escola de Pastors i Pastores no seria possible.
Fins l’any 2020, més d’un 60% de les persones que fan la formació es dediquen al sector primari. Una xifra que indica, sobretot, la passió que aquestes persones senten per l’ofici. Perquè dedicar-se a la pagesia avui en dia és difícil, i si no es ve de tradició ramadera, encara ho és una mica més.
