Homs testimonia la reafirmació de la comarca del Pla d’Urgell 25 anys després de crear-se

El conseller de la Presidència del Govern de Catalunya, Francesc Homs, va testimoniar dilluns al vespre la signatura de la declaració de reafirmació de la creació de la comarca del Pla d’Urgell, 25 anys després del seu naixement després de ser constituïda el 18 de març del 1988. La declaració, que va ser ratificada pels alcaldes dels 16 municipis (van excusar els batlles de Linyola i El Poal) que conformen la comarca, recull que “ara, més que mai, és moment de reafirmar, amb força, la voluntat democràtica dels nostres ciutadans de ser i voler la nostra comarca, paradigma d’utilitat i servei, d’una manera de ser i d’entendre el territori i els nostre país, Catalunya”.
L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Mollerussa dins els actes de la 141a Fira de Sant Josep, va tenir lloc al Teatre L’Amistat, l’escenari del qual va acollir primer les intervencions de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual va assegurar que “els ajuntaments i les comarques no som només un centre de cost sinó que gestionem serveis però sobretot gestionem persones”. L’alcalde va assegurar que Mollerussa se sent orgullosa de ser la capital del Pla d’Urgell, perquè “ser-ho ens ha donat estatus i ens ha situat amb força en el mapa” i, per això, “buscarem els equilibris econòmics necessaris per tal de ser més eficients que mai sense renunciar al nostra paper com a capital important en el territori de Ponent”. Per acabar, va encoratjar a tots els alcaldes i alcaldesses a utilitzar “la nostra unitat i complicitat per fer-nos cada vegada més forts territorialment, identitariament i col·lectivament.
Per la seva part, el conseller Francesc Homs va qualificar la comarca del Pla d’Urgell, la seva capital i la Fira de Sant Josep com a “vitamina contra els tòpics” i va convidar a tothom a visitar-la per superar el discurs negatiu. També va posar com exemple la Fira de Sant Josep per il·lustrar que Catalunya “té projecte per tirar endavant” i va insistir, fent servir una cançó de Raimon, en què “cal lluitar per la nostra llibertat col·lectiva”. El conseller es va comprometre en el seu discurs a fer una reforma del marc legislatiu pel que fa a la llei de Règim Local català però sempre tenint en compte la idea de l’asimetria “perquè totes les comarques són diferents”. També va insistir en la necessitat de defensar el territori i “ fer entendre a Madrid que calen unes institucions que “el vertebrin i el cohesionin”. En aquest sentit, va defensar el paper de les comarques tant en el pla econòmic com en la prestació de determinats serveis.
També es van adreçar als assistents el president de la Diputació, Joan Reñé, el qual va convidar a la ciutadania a ser “bel·ligerants en defensa de la nostra actual organització de país”  i va posar per exemple la comarca del Pla d’Urgell com “un model d’èxit, un model viable” que “ha causat enveja i l’admiració des de fora”. En aquest sentit, va insistir en què “volen canviar aquesta realitat des de lluny posant un control estricte per funcionaritzar els consells amb un criteri de recentralització”, una situació que cal combatre a qualsevol preu, va dir.
El president del Consell Comarcal, Francesc Fabregat, per la seva part, va fer un símil entre “la tenacitat i la constància que van tenir els ciutadans i ciutadanes que van impulsar l’arribada de l’aigua al Clot de l’Infern ara fa 150 anys, els que van treballar per la consecució de la comarca ara fa 25 anys i el que ara treballen per assolir la independència de Catalunya. En aquest sentit, va demanar al conseller fermesa en aquesta qüestió i es va mostrar partidari de “si es necessari fer una declaració unilateral del Parlament.
L’acte de commemoració dels 25 anys de la comarca del Pla d’Urgell va acabar amb un sopar a la platea del teatre. Cal recordar, en aquest sentit, que el Teatre L’Amistat és un dels dos teatres de Catalunya que encara conserven en funcionament el mecanisme per deixar-la tota la platea al mateix nivell, superant així la inclinació  de la sala-teatre per convertir-la en un espai polivalent.