El preu de l'alfals podria caure fins a més d'un 25% el proper 2010 i fer que molts pagesos deixessin de cultivar aquest producte que serveix per alimentar el bestiar per passar-se al cereal o el blat de moro. Així ho ha alertat el responsable de Farratges de la Unió de Pagesos (UP), Jaume Pedrós, que ha explicat que enguany s'han fet contractes a 22 pessetes – el sector encara comptabilitza amb aquesta moneda – el quilo d'alfals, i l'any que ve es podria passar a pagar a 15 pessetes. Una de les causes seria la davallada de la demanda pel fet que cada cop hi ha menys bestiar. Ivars d'Urgell ha acollit aquest dimecres una jornada sobre el cultiu de l'alfals. El preu de l'alfals podria caure fins a més d'un 25% el proper 2010 i fer que molts pagesos deixessin de cultivar aquest producte que serveix per alimentar el bestiar per passar-se al cereal o el blat de moro. Així ho ha alertat el responsable de Farratges de la Unió de Pagesos (UP), Jaume Pedrós, que ha explicat que enguany s'han fet contractes a 22 pessetes – el sector encara comptabilitza amb aquesta moneda – el quilo d'alfals, i l'any que ve es podria passar a pagar a 15 pessetes. Una de les causes seria la davallada de la demanda pel fet que cada cop hi ha menys bestiar. Ivars d'Urgell ha acollit aquest dimecres una jornada sobre el cultiu de l'alfals. Segons Jaume Pedrós aquesta previsible caiguda de preus és alarmant pel fet que a molts pagesos no els sortirà a compte cultivar alfals tenint en compte els costos de producció i el preu final que se'ls pagarà, ja que tan sols els quedarien 10 pessetes de marge de benefici. Això podria provocar que es deixés de cultivar aquest producte en detriment d'un altre tipus com el cereal o el blat de moro. L'alfals és un dels productes que més es cultiva a la zona regable dels Canals d'Urgell, ja que de les 70.000 hectàrees de reg, unes 25.000 serien d'alfals. Unió de Pagesos, la Cooperativa d'Ivars d'Urgell i el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) han organitzat aquest dimecres una jornada tècnica sobre el maneig del conreu d'alfals i les perspectives de futur d'aquest cultiu. En aquest sentit, Pedrós ha explicat que l'alfals és un cultiu que es fa ara igual que fa vint anys ja que a diferència d'altres productes, no han sortit noves varietats que hagin obligat a canviar els mètodes de treball. Segons Pedrós, l'únic pel que s'ha de preocupar el pagès a l'hora de cultivar alfals és per la prohibició de l'aplicació de tractaments per eliminar les males herbes i les plagues. En aquest sentit, ha alertat que aviat 'només es podrà tractar amb aigua' que per això cal veure com es pot optimitzar al màxim les collites. Un dels ponents de la jornada ha estat el director de l'escola d'Agrònoms de la Universitat de Lleida (UdL), Jaume Lloveras, que ha explicat que el conreu d'alfals necessita un control de forma eficaç de les males herbes per tal d'augmentar la productivitat i la qualitat de la producció obtinguda. En aquest sentit, ha assenyalat que els mètodes no químics pel control de les males herbes tenen a veure amb el sistema de reg utilitzat, ja sigui per inundació o aspersió i també segons època i freqüència de sega. Així mateix, ha indicat que la compactació de sols, l'adobat nitrogenat i el pasturatge hivernal s'han de tenir en compte per tal de no generar infestacions de males herbes que calgui controlar.
