Foto: Arxiu.

Enèsima onada de calor. No penseu pas que agrada repetir-ho des dels mitjans; és la trista realitat, la qual s’ha de transmetre i comunicar. Sembla que a les Terres de Ponent vivim en estius consecutius de sequeres i temperatures elevades —fet que ja s’ha normalitzat—, però continuarà anant a més si la responsabilitat d’empreses i governs sobre els ecosistemes encara és imperceptible. I quina nostàlgia de l’aigua. 160 anys del primer reg del Canal d’Urgell, d’aquell sentiment de triomf que devia escolar-se en el cor dels contemporanis; «un miracle que tarda cinc segles a arribar i que converteix el marró misèria en verd esperança», com diu l’Aigua a les venes de Francesc Canosa. Aquesta primavera ha decaigut el verd esperança fins a convertir-se en groc alerta abans d’entrar a l’estiu, que s’ensuma tornar a un marró misèria si no plou. Estem a la distància d’una cigarreta mal llençada del negre mort.