Doncs si ara fossin temps normals, sobre moltes llars ja començaria a planejar el fantasma de la tornada a l’escola i tot el que això representava; sobretot l’esforç econòmic que havien de fer moltes famílies per equipar als seus fills, la compra dels llibres, el material escolar... I si en temps de normalitat, la tornada a l’escola demanava un esforç col·lectiu ara ja ni en parlem...
I no acaba de ser normal la cosa no, perquè cada any per aquestes dates els mitjans de comunicació ens bombardejaven amb centenars d’estadístiques sobre el que costava que un infant (nen o nena) tornés a l’escola, les diferències entre centres públics, privats o concertats; la part del pressupost corresponent a roba, calçat, llibres de text, transport, menjador o matrícula, mentre que ara parlen de les mesures que volen, poden o haurà d’adoptar cada autonomia.
I hem d’admetre que si ja de per si la reenganxada sovint era dura i fins i tot per alguns molt dura, ara després de tants mesos sense trepitjar una aula, per alguns pot ser mortal. I aquesta vegada ho dic en sentit literal. Perquè no serà que els departaments d’Educació, Salut i Treball no hauran tingut temps de preveure certes coses. A mi perquè ara mateix em queda una mica lluny tot això de l’escolarització, però posant-me a la pell dels pares comprenc que no les acabin de tenir totes tal i com estan les coses de portar els nens a l’escola; veient que els governs o desgoverns no acaben de saber què han de fer i només saben dir que les mesures sanitàries seran les que estiguin vigents el 14 de setembre, data marcada per començar el curs i que serà el factor determinant per a decidir el número d’alumnes que hi haurà a cada aula; mesures per altra banda que poden canviar en funció de l’evolució de la pandèmia. Uns dies surt el conseller Bargalló i diu que no hauran de portar mascareta ni a classe ni al pati els alumnes menors de 14 anys i un dies més tard diuen que serà obligatori l’ús de la mascareta a tots els alumnes de més de 12 anys a la classe.
No hem d’oblidar que les classes presencials van acabar de forma sobtada el 12 de març, i que si bé és cert que alguns han pogut anar als casals d’estiu amb mesures de prevenció per evitar contagis, molts, la majoria diria jo, farà mig any que no trepitja una classe. I això val tant per alumnes com per a professors. I aquí s'obre un nou debat (ara tot són debats per no arribar enlloc) amb disparitat de criteris entre les famílies, ja que algunes defensen les classes presencials, mentre que altres s’hi oposen fins que no baixin les xifres de contagis. I és que pels pares tampoc és una decisió fàcil, perquè no tots poden teletreballar, n’hi ha que són treballadors anomenats essencials i tenen treballs presencials, i n’hi ha que tenen feines manuals que no es poden emportar la cadena o la paret per fer a casa i s’enfronten al dilema de si els porten a l’escola i hi ha contagis i els confinen al nen o nena, com ho faran? Deixar-los amb els avis com s’havia fet sempre, ja no és el normal, ara la normalitat és evitar que els avis tinguin massa contacte amb els nets per por a contagiar-se.
Per altra banda però, molts pares que no veuen clar portar els nens a l’escola per por de contagis, no tenen cap inconvenient en canvi que els infants juguin lliurement mentre ells fan la cerveseta al bar. Doncs això, que ara res és el que hauria de ser.