Segons les estadístiques és un fet constatat que cada dia u de gener, un alt percentatge del gènere humà fa nous propòsits per a l’any nou (un altre percentatge igualment alt renova els mateixos propòsits any rere any). I a jutjar per la quantitat de propòsits que diuen que es fan fent referència a l’aspecte físic, com anar al gimnàs amb regularitat, menjar de manera sana, deixar de fumar... això ens preocupa, i molt.
I diu el doctor Deepak Chopra al seu llibre Cuerpo sin edad, mentes sin tiempo una cosa que vol venir a dir més o menys i per resumir, que tot això de les edats cronològiques, biològiques, psicològiques i fins i tot socials, són relatives.
I ves per on, jo de cop em sento rejovenir cada vegada més i sense esforç. A veure, m’explico, perquè no vull que em tractin de vanitosa, pretensiosa o fantasiosa, però cada dia en escoltar o llegir els diversos mitjans de comunicació, em sento rejovenir. De cop em veig tornant a parlar de llibertat, amnistia, estatut d’autonomia, censura... i automàticament em transporto a més de quaranta anys enrere, o sigui en plena joventut. Que per altra banda em fa por, eh? Haver de tornar a parlar de tot això. Que veient com van les coses, jo he començat a buscar l’enciclopèdia Álvarez, que al darrere hi portava totes les cançons que aviat tornaran a ser a la llista dels 40 Principales, fins i tot aquella que diuen que no té lletra, però que a mi em van fer aprendre de memòria una lletra de José María Pemán. I buscant entre aquestes andròmines, vaig trobar joies no menys preuades com el Manual de la buena esposa, aquell que unes senyoretes pertanyents a la Sección Femenina, sovint solterones amargades, ensenyaven a les noies tot el que havien de fer per tenir el marit content. Bé tot, tot no, siguem sincers, els ensenyaven a portar-los-hi les sabatilles o el vermutet quan arribaven cansats a casa, o una copeta de conyac, però algunes coses no els devien ensenyar perquè molts marits no devien estar contents del tot i anaven a cercar l’alegria a certs llocs de reputació dubtosa. Que dic jo, que si en comptes de batre els ous per fer pastissos, els haguessin ensenyat a batre’ls per altres coses, potser hi hauria hagut més marits feliços i menys grassos.
No rigueu no, que aquells comencen demanant que es tornin a promoure les corridas de toros i el flamenco, i acaben prohibint el dret a vot a les dones. Que aquesta gent acaba creant monstres com la ministra brasilera Damares Alves que a finals de la segona dècada del segle XXI vol que els nens vagin de blau i les nenes de rosa i que tornin a anar a escoles separades. Amb els anys que ha costat arribar fins aquí, haver de tornar a fer tot aquest camí no digueu que no fa revertir el temps, perquè revertit vol dir tornar una cosa a l’estat o condició que tenia abans. Molts anys abans.