La normalització lingüística és un terme que s’utilitza per reorganitzar les funcions lingüístiques de la societat per tal d’anar adaptant les funcions de la llengua a les condicions externes i sovint canviants. I la normalització lingüística serveix bàsicament per afavorir una llengua que ha patit un procés de minorització i fins i tot a vegades de persecució, com passa amb el català a Catalunya, que una comunitat vol imposar que la llengua dominant de la nostra no sigui el català.
I jo no vull desaprofitar pas aquesta secció per poder posar el meu granet de sorra i ajudar a difondre les normes d’ús lingüístic, amb una mica d’humor que prou falta ens fa, perquè a més de l’astènia de tardor, molt pitjor que la de primavera, perquè a la primavera anem de cara al sol (bé, cara al sol potser hi anirem tots aviat, però serà d’una altra manera), doncs això que a la primavera anem de cara la claror i la calor i de tots és sabut que la primavera la sang altera, tot i que he de dir que a mi la sang me l’alteren cada dia i sovint abans de sortir del llit ja només escoltant la ràdio, i la tardor anem de cara a la foscor, quina por tal i com està tot, i diu que anem de cara a la hivernació, el conegut “letargo” castellà. I una letargia és un son profund i persistent, del qual és difícil despertar i no em negareu que sovint venen ganes de dormir sis mesos com alguns animals i a veure quan despertem què trobem. Jo crec que seria com una sèrie turca, que ens despertaríem al cap dels sis mesos i no hauríem pas perdut el fil del guió i tot seguiria igual, o potser una mica pitjor per posar emoció.
I ara per posar humor i ajudar a usar les paraules correctes en català, parlarem dels “pongo”. A hores d’ara ja gairebé tots sabeu què és un “pongo”, potser no tots sabeu d’on ve l’expressió “pongo”, i el que ja estic segura que molts no sabeu és com es diu un “pongo” en català. Anem per parts. Un “pongo” és un objecte de gust dubtós que acostumen a regalar-nos per compromís i que en el moment de rebre’l et preguntes: “¿Y esto dónde coño lo pongo?”. Bé, això t’ho preguntes si penses i parles en castellà, i aquí és on entra la normalització lingüística que com ja he dit serveix per adaptar la llengua. Si tu penses i parles català, què dius quan et regalen un “pongo”? Això on cullons ho poso?Ho veieu d’on ve la expressió “oncu”? Doncs que no sigui dit, a partit d’ara farem servir l’expressió “oncu”. No sé si us haureu fixat que en castellà va de genitals femenins i en català de masculins, però això de moment no ho podem canviar. De fet i ben mirat, ells diuen “pongo” i el coño no surt per enlloc, però nosaltres som més agosarats i tirem pel dret i hi posem cullons. A veure si així anem posant cullons a altres coses que ja potser està bé de fer el “primo”. Per això encara no hem trobat expressió correcta de normalització lingüística.