Opinió

Manifest: 'Diguem no a les bombes de dispersió'

Manifest: Diguem no a les bombes de dispersio" Vam acabar la de?cada dels noranta amb un Tractat que prohibia l’u"s, la fabricacio" i l’emmagatzematge de les mines antipersones. Ara i avui, tenim un nou repte: aconseguir que la comunitat internacional prengui conscie?ncia de l’enorme patiment i de la flagrant violacio" del dret internacional humanitari que suposen les bombes de dispersio" (tambe" conegudes pel seu terme en angle?s com a bombes cluster). (+) Manifest: Diguem no a les bombes de dispersio" Vam acabar la de?cada dels noranta amb un Tractat que prohibia l’u"s, la fabricacio" i l’emmagatzematge de les mines antipersones. Ara i avui, tenim un nou repte: aconseguir que la comunitat internacional prengui conscie?ncia de l’enorme patiment i de la flagrant violacio" del dret internacional humanitari que suposen les bombes de dispersio" (tambe" conegudes pel seu terme en angle?s com a bombes cluster). Les bombes de dispersio" so"n com uns contenidor que una vegada llanc?ats des de terra, mar o aire, s’obren i en la seva trajecto?ria deixen caure diverses ca?rregues explosives. Aquestes quedaran escampades per una a?mplia zona, d’una extensio" aproximada de fins a quatre camps de futbol. O?bviament, aquestes bombes actuen de forma indiscriminada, sense distingir entre civils i militars. De fet, el 98% de les vi"ctimes causades per aquests explosius so"n civils. A me"s a me"s, les ca?rregues que porten sovint (entre un 5% i un 30%) no esclaten quan prenen contacte amb la superfi"cie i romanen actives durant anys, actuant de facto com a mines, amb el consequ?ent impacte sobre la vida de persones i comunitats. Almenys 75 pai?sos tenen estocs de bombes dispersio". Uns 34 n’han produi?t me"s de 210 tipus diferents i se n’han utilitzat en almenys 20 territoris. Aquestes submunicions s’han fet servir en els conflictes de Kosovo, Afganistan i Iraq i me"s recentment al sud del Li"ban, l’estiu del 2006. Al Li"ban, se’n van arribar a llanc?ar quatre milions d’unitats. I, d’aquestes, un any despre"s, encara en queden centenars de milers per a localitzar i desactivar. A l’Estat espanyol se’n fabriquen i l’exe?rcit espanyol compra, disposa i emmagatzema aquest tipus d’armament, ja que considera que aquestes bombes so"n necessa?ries per mantenir l’operativitat de les Forces Armades. Aixi" mateix, a l’Estat espanyol, diverses empreses fabriquen diversos models de bombes dispersio", i en sabem d’una que e"s importada dels EUA. Entre les indu"stries espanyoles que fabriquen municions dispersio" figuren Instalaza i Explosivos Alaveses (Expal). El greu impacte humanitari d’aquest tipus de bombes i la creixent pressio" de la societat civil va portar a diversos pai?sos, liderats per Noruega, a obrir l’anomenat Proce"s d’Oslo. Aixi", a la capital noruega, el passat mes de febrer 46 pai?sos van signar una declaracio" per la qual es plantejava la necessitat d’un tractat internacional que prohibi"s les municions de dispersio" que causen danys inacceptables per a la societat civil. Despre"s d’altres confere?ncies, ja so"n 81 els estats que s’hi han implicat. S’espera que, al llarg del 2008, s’aprovi un tractat efectiu i vinculant que prohibeixi les bombes de dispersio". Les organitzacions sotasignants, Fundacio" per la Pau, Greenpeace, Moviment per la Pau Justi"cia i Pau i la Comissio" Catalana d’Ajuda al Refugiat fem una crida al conjunt de la societat civil a: 1. Sumar-se a aquest manifest i a posar en marxa diverses activitats i iniciatives que expressin la demanda de prohibicio" d’aquestes bombes. 2. Sol·licitar al Parlament de Catalunya que es pronuncii? a favor del Proce"s d’Oslo i que doni suport la societat civil que el promou. 3. Demanar al Govern espanyol, en tant que Estat signatari de la Declaracio" d’Oslo, i en cohere?ncia amb el Dret Internacional Humanitari, la prohibicio" de l’u"s, la fabricacio" i l’emmagatzematge i comercialitzacio" d’aquestes bombes. Signen: Fundació per la Pau, Greenpeace, Moviment per la Pau, Justícia i Pau, i Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat.