ETA vol mantenir l’alto el foc declarat el 22 de març de l’any passat, tot i l’atemptat comès a l’aeroport de Barajas el recent 30 de desembre. La situació està descontrolada i sembla que ni els mateixos components de l’organització armada es posen d’acord. Si no, a què es deuen aquestes declaracions insòlites aparegudes a la versió digital del diari Gara la tarda del 9 de gener, en què afirmaven que tot i mantenir l’alto el foc, de tant en tant podria ‘caure’ algun atemptat? Increïble. ETA vol mantenir l’alto el foc declarat el 22 de març de l’any passat, tot i l’atemptat comès a l’aeroport de Barajas el recent 30 de desembre. La situació està descontrolada i sembla que ni els mateixos components de l’organització armada es posen d’acord. Si no, a què es deuen aquestes declaracions insòlites aparegudes a la versió digital del diari Gara la tarda del 9 de gener, en què afirmaven que tot i mantenir l’alto el foc, de tant en tant podria ‘caure’ algun atemptat? Increïble. Aquesta mena de pressió perjudica tots els ciutadans bascos –així com també els catalans i tants altres pobles que es troben en la mateixa situació–, que volen i esperen que algun dia es pugui arribar a fer ús d’un dret tan legítim com és el dret a l’autodeterminació. La línia que ha adoptat ETA només fa que empitjorar les coses, i algun sector del PSOE, encapçalat també pel senyor Rodríguez Zapatero i la seva cara amable, sembla que ja els vagi bé. En el moment d’anunciar-se la treva d’ETA, els ciutadans vam començar a tenir esperances sòlides que el problema basc se solucionaria. Veiem, però, que el desordre dels uns i dels altres encara ho complica tot més. Per als sectors del PSOE més propers al PP el diàleg no entra dins els seus esquemes. I el senyor Zapatero és conscient que si s’estira gaire la corda al final es trencarà, servint en safata els vots dels electors més conservadors del PSOE al seu etern rival. Senyors, estem parlant d’alguna cosa més important que la suma d’unes quantes paperetes. Parlem de vides humanes, parlem de morts. Parlem d’un conflicte que durant dècades ha estat més una guerra que cap altra cosa. És evident que els fa por que Euskal Herria –primer– i després Catalunya puguin tenir la possibilitat de decidir el seu futur democràticament. Però la democràcia és això, oi? Doncs parlin d’una vegada.
