Des de l’inici de la precampanya, i cada cop més a mesura que ens anem apropant al 9 de març, s’intentarà plantejar aquesta campanya com un enfrontament exclusiu entre el PP i el PSOE a Espanya. Aquest plantejament empobreix el sistema democràtic, genera desànim i desil·lusió a molta gent no identificada amb els grans partits. Però el que és molt més important: no respon a la realitat. Perquè allò important no és per quanta diferència guanya el PSOE sinó qui guanya i qui perd influència en el nou govern que es formi. Ens trobem en un sistema parlamentari, no triem al President del Govern, sinó els diputats que composaran el Congrés dels Diputats. El President dependrà de la majoria que el sustenti al Congrés. Es impensable i indesitjable una majoria absoluta per part de ningú i, per tant, el paper que tingui una coalició com ICV-EUiA serà decisiu. (+) Des de l’inici de la precampanya, i cada cop més a mesura que ens anem apropant al 9 de març, s’intentarà plantejar aquesta campanya com un enfrontament exclusiu entre el PP i el PSOE a Espanya. Aquest plantejament empobreix el sistema democràtic, genera desànim i desil·lusió a molta gent no identificada amb els grans partits. Però el que és molt més important: no respon a la realitat. Perquè allò important no és per quanta diferència guanya el PSOE sinó qui guanya i qui perd influència en el nou govern que es formi. Ens trobem en un sistema parlamentari, no triem al President del Govern, sinó els diputats que composaran el Congrés dels Diputats. El President dependrà de la majoria que el sustenti al Congrés. Es impensable i indesitjable una majoria absoluta per part de ningú i, per tant, el paper que tingui una coalició com ICV-EUiA serà decisiu. Però hi ha una segona raó per la que aquesta serà una legislatura absolutament decisiva. Després de 14 anys de creixement econòmic ininterromput, i 30 anys de democràcia, Espanya es troba davant la disjuntiva de triar el model de progrés que vol: si vol donar el salt que ens marquen els països més avançats d’Europa, el de la competitivitat basada en alt valor afegit, mà d’obra ben pagada i estabilitat laboral, avançada i amplia regulació mediambiental, inversió en noves tecnologies, especialment en renovables; si vol continuar jugant en la lliga de segona o tercera, la dels baixos costos laborals, mediambientals... o en primera, la dels que guanyen avantatge i es posicionen clarament pel futur. En definitiva, el proper 9 de març també triem entre un model antic o un model nou, modern, adaptat a les necessitat del segle XXI, de progrés. Aquesta ha de ser la legislatura de la modernització social, econòmica, ecològica i democràtica d’Espanya. Cal fer front a la transició d’una economia industrial a una economia del coneixement; del mercats nacionals als mercats europeus i globals; d’una societat estructurada en classe a una societat amb diferents eixos de desigualtat (de gènere, culturals, generacionals...); d’una societat més homogènia i estandaritzada a una societat culturalment diversa per la immigració i més individualitzada. D’una societat basada en uns recursos naturals que es creuen inesgotables, en la qual l’energia, l’aigua i el territori són factors barats de producció, a una societat conscient dels riscos ecològics com el canvi climàtic i l’esgotament dels recursos. Economia, justícia social i ecologia no només no són incompatibles sinó que és imprescindible un model de competitivitat basat en la justícia social i el desenvolupament sostenible si realment volem tenir futur com a país. ICV-EUiA som la força decidida i decisiva per un canvi de model a l’Estat i a Catalunya. Cal recordar que el 2004 en l’espai social de l’esquerra es va produir una important mobilització, com feia temps que no es recordava. Això va permetre una nova majoria parlamentària d’esquerres després de 4 anys d’un PP totalment desbocat. Però aquella nova majoria parlamentària no s’hagués produït sense l’expressió prèvia de la majoria social que es va donar en la vaga general, en la negativa al transvasament de l’Ebre, o en les manifestacions contra la guerra. El triomf de l’esquerra plural el 2004 va ser un moment d’il·lusió i d’esperança de canvi i progrés social, especialment després de 8 anys de govern del PP amb els 4 darrers especialment virulents i desbocats. En canvi, un dels principals perills de les properes eleccions generals és l’augment de l’abstenció, que pot afectar especialment a l’electorat d’esquerres. Aleshores, com ha de ser ara, primer cal una motivació social pel progrés, i després aquest ha de manifestar-se a les urnes. Tenim molt a perdre i molt a guanyar si el govern resultant del 9 de març no suposa un aprofundiment en la política progressista i ecologista. Perquè ens trobem amb el PP més dretanitzat de la història de la democràcia. El PP ho ha demostrat sobradament (amb la seva mobilització social contra tot eixamplament de drets, en la seva oposició a l’Estatut, ...). Però també CiU es troba en la mateixa línia de continguts. Com a força nacionalista no comparteix els seus postulats espanyolistes, però sí socials i econòmics: política de xecs, vídeos que s’apropen a la xenofòbia, és contraria a la igualtat de drets (homosexuals, avortament, laïcitat...). En tot això són dos gotes d’aigua. Per això un govern PSOE-CiU mostraria la línia del declivi de les polítiques d’esquerres. Existeix una opció il·lusionant d’esquerres: ICV-EUiA. La il·lusió de la gent d’esquerres el 2004 pot frustrar-se de dues maneres: amb un triomf del PP, però també amb un gir cap a la dreta del govern del PSOE. ICV-EUiA és qui pot donar un impuls decidit i global al canvi d’esquerres iniciat el 2004. Podem fer un salt endavant o un pas enrere. Per avançar cap a una modernització social, econòmica, ecològica i política aquesta legislatura serà decisiva. Per això necessitem també una esquerra decidida i decisiva. Decidida contra el PP, però també crítics amb el PSOE quan cal. A ICV-EUiA no ens tremolen les cames davant del PP, el Vaticà o Jiménez Losantos; ni ens mosseguem la llengua. Estem decidits a comprometre’ns en un govern d’esquerres, però també som exigents en les responsabilitats i en els fets. Decisiva perquè d’ICV-EUiA depèn que el Govern del PSOE faci polítiques d’esquerres. Decisiva si volem lluitar contra el canvi climàtic, per a que es faci política social, per evitar l’explotació del territori, per ampliar el dret a l’avortament o per garantir el dret a morir dignament. Decisiva per eradicar la pobresa i per a que la riquesa es redistribueixi. Decidida i decisiva si volem que Catalunya i Espanya esdevinguin una de les societats més avançades d’Europa en desenvolupament humà i sostenibilitat. Josep Antoni Moreno Cap de llista d’ICV-EUiA
