Arran de les declaracions que està realitzant l'església catòlica sobre actuacions del govern espanyol en aquesta legislatura, no ens hauria d’estranyar que altres religions com la musulmana també critiquessin de forma expressa les institucions polítiques i el seu comportament. Segur que si això succeís, s’obriria encara més un gran debat, però ja que el nostre Estat declara la llibertat de consciència i la aconfessionalitat, totes les opcions de pensament tenen llibertat a criticar en veu alta la política dels nostres governants i a demanar els seus privilegis de la mateixa forma que fa l'església catòlica. (+) Arran de les declaracions que està realitzant l'església catòlica sobre actuacions del govern espanyol en aquesta legislatura, no ens hauria d’estranyar que altres religions com la musulmana també critiquessin de forma expressa les institucions polítiques i el seu comportament. Segur que si això succeís, s’obriria encara més un gran debat, però ja que el nostre Estat declara la llibertat de consciència i la aconfessionalitat, totes les opcions de pensament tenen llibertat a criticar en veu alta la política dels nostres governants i a demanar els seus privilegis de la mateixa forma que fa l'església catòlica. Ja sabem que el nostre bisbat està molt pròxim a la dreta més rància que hi ha al nostre país i aprofitant que estem en precampanya, o millor dit en plena campanya, com es pot observar cada dia, fan els seus mítings davant de centenars de cristians provocant, molt sovint confusió entre ells. No pot la conferència episcopal demanar que no votin a aquells que negocien amb terroristes, ja no tenim memòria que el Partit Popular ha negociat i elogiat de fer-ho. Els bisbes estan fent política ben agafadets de la mà amb la dreta. I sobre la família quan diuen que 'hi ha una sola família, i és la formada entre un home i una dona', que és una mare soltera, cristiana? i un home viudo amb dos fills? i una parella lesbiana, cristiana i amb dues filles?. Realment és una vergonya que milers de cristians sentin aquestes difamacions sobre ells. No podem permetre que una religió faci demagògia d'una forma tant gratuïta. És necessària la neutralitat de l'Estat en matèria religiosa, sense privilegis per a cap creença o confessió religiosa. No podem tolerar una intromissió als afers públics d'una església catòlica que des de la seva màxima institució, el Vaticà, demana la nostra participació per reduir la pobresa quan ells estan envoltats de riquesa, no autoritzen l'ús de preservatius per poder combatre les malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats i alguns d'ells tenen participacions econòmiques en empreses de preservatius... Ens trobem davant d'una gran incongruència que una confessió religiosa estigui subvencionada amb fons públics i rebent beneficis fiscals. Demanem una societat laica, un espai públic fonamentat en els drets humans, en els valors de la pluralitat, de la tolerància activa i del respecte democràtic, (la laïcitat no propicia la ignorància del fet religiós) Un Estat laic no és un Estat pluri-confessional, sinó un Estat neutral en matèria religiosa, que no otorga privilegis a cap confessió, que promou una llibertat real de culte i que respecta per igual totes les opcions de consciència religioses i no religioses. Cal que el sistema espanyol accepti una llibertat de consciència i un tracte igualitari, és imprescindible una reforma de la llei Orgànica 7/1980 sobre llibertat religiosa. Tenim vigents acords clarament anticonstitucionals. Aturem entre tots l'oportunisme i la intromissió de l’església catòlica en la nostra vida pública. Avui necessitem més que mai, com va dir el Xavier Pedrós, membre de la Germandat Obrera d'Acció Catòlica, 'una pedagogia del cristianisme progressista'. Sònia Sanz i Cid Candidata d’ICV i Coordinadora de Dones amb Iniciativa
