El 15 de febrer del 2003, avui fa 5 anys, molts varem assistir a la manifestació contra la guerra d’Iraq. Una manifestació d’abast mundial, la més gran que mai s’ha produït. A l’any següent, la mobilització es va traslladar a les urnes demostrant que el canvi era possible. La gent, amb el vot d’esquerres, va aturar la dreta del PP, una dreta que ens havia portat a la guerra. I ara al 2008, aquesta dreta torna a presentar-se a les eleccions amb el mateix discurs: el discurs de la por, la confrontació, l’odi i l’engany. Amb les mateixes polítiques: aquelles que afavoreixen uns pocs i perjudiquen la majoria, les que criminalitzen a les dones que volen exercir el dret a disposar amb llibertat del propi cos, les que obliguen els immigrants a firmar un contracte discriminatori. I amb els mateixos polítics: Acebes, Zaplana, Rajoy, Esperanza Aguirre,... alguns a l’ombra com Aznar, encara disposats a continuar manipulant i mentint. (+) El 15 de febrer del 2003, avui fa 5 anys, molts varem assistir a la manifestació contra la guerra d’Iraq. Una manifestació d’abast mundial, la més gran que mai s’ha produït. A l’any següent, la mobilització es va traslladar a les urnes demostrant que el canvi era possible. La gent, amb el vot d’esquerres, va aturar la dreta del PP, una dreta que ens havia portat a la guerra. I ara al 2008, aquesta dreta torna a presentar-se a les eleccions amb el mateix discurs: el discurs de la por, la confrontació, l’odi i l’engany. Amb les mateixes polítiques: aquelles que afavoreixen uns pocs i perjudiquen la majoria, les que criminalitzen a les dones que volen exercir el dret a disposar amb llibertat del propi cos, les que obliguen els immigrants a firmar un contracte discriminatori. I amb els mateixos polítics: Acebes, Zaplana, Rajoy, Esperanza Aguirre,... alguns a l’ombra com Aznar, encara disposats a continuar manipulant i mentint. Si al 2004, els resultats electorals van acabar amb tot allò que ens havia dut a Iraq, en una aposta pel canvi, ara, volem continuar avançant. Al llarg de la legislatura, Zapatero ha moderat el to i ha anat diluint la il·lusió inicial de les esquerres i del catalanisme. S’ha traslladat progressivament al centre i ha abandonat els seus compromisos amb la gent progressista que li va donar suport. El PP no ha canviat però el PSOE i Zapatero sí que han anat canviant. Per fer fora la dreta i per garantir un canvi d’esquerres, és necessari mantenir la mateixa mobilització de fa quatre anys. Cal mantenir viva l’empenta de l’esquerra del 2004. Hem de transformar la desafecció en acció, i no en passivitat. Un dels principals perills de les properes eleccions generals és l’augment de l’abstenció, que pot afectar especialment a l’electorat d’esquerres. Tenim molt a perdre i molt a guanyar si el govern resultant del 9 de març no suposa un aprofundiment en la política progressista i ecologista. Existeix encara una opció il·lusionant d’esquerres: ICV-EUiA. Les expectatives de la gent d’esquerres poden frustrar-se de dues maneres: amb un triomf del PP, però també amb un gir cap a la dreta del govern del PSOE, doncs Zapatero ja ha expressat la seva voluntat de pactar amb CiU. És per això que a Zapatero no se li pot donar un xec en blanc. No si volem un govern que faci polítiques d’esquerres i de progrés. Cal deixar clar al PSOE que pretendre aturar el PP pactant amb CiU és una contradicció. Pactar amb Duran Lleida en política social, econòmica i ecològica, no és gaire diferent a pactar amb el PP. Amb la major influència d’ICV-EUiA evitarem que Duran condicioni el Govern de l’Estat. Doncs el millor revulsiu contra la dreta (PP i CiU) i tot el que representa, són les polítiques socials, progressites i d’esquerres que ICV-EUiA no dubtem a defensar, també en aquells temes més polèmics o políticament incorrectes, doncs nosaltres no canviem drets per vots. Tenim un projecte ambiciós i alhora viable, amb propostes innovadores però realitzables. I perquè garantim governs d’esquerres, sense flirtejar amb la dreta, i sense amagar que volem governs d’esquerres dels que únicament ICV-EUiA en som la garantia. Ho hem estat a Catalunya i ho continuem sent a Espanya. JOSEP ANTONI MORENO Candidat d’ICV-EUiA per Lleida
