Els dies que vindran és la tercera pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet, després de 10.000 km i Terra Ferma, que el consolida com un dels millors directors de la seva generació amb aquesta obra carregada de sensibilitat i realisme sobre l'embaràs. L'obra va guanyar el premi Biznaga d'Or a millor pel·lícula al Festival de Màlaga, a més de comptar amb la Biznaga de Plata a millor director pel Carlos Marqués-Marcet, i la Biznaga de Plata a millor actriu per la Maria Rodríguez Soto.
Sinopsi
Vir, una noia de 30 anys i Lluís, de 32, només fa un any que surten junts, quan descobreixen d'un dia per l'altre que la Vir està embarassada. L'aventura d'aquesta jove parella succeeix durant els nou mesos de gestació. Ja d'entrada, la novetat planteja dubtes, però va més enllà amb el gir enorme que donaran les seves vides: les pors, les alegries, les expectatives i les realitats que, durant el seu embaràs, creixen de manera forçosa i sobtada.
Crítica
Els dies que vindran és una pel·lícula real i a vegades crua sobre el procés de convertir-se en pares i mares. L'obra relata el camí existencial dels dos en relació amb el procés de canvi i adaptació per convertir-se en responsables d'una nova vida, que els tres compartiran. Treballant admirablement entre la ficció i la no-ficció, entre els gestos estudiats i els improvisats, el film explora els conflictes que sorgeixen en una parella a partir del moment en què s'espera un fill. La pel·lícula es va idear quan el director, Carlos Marqués-Marcet, es va assabentar que la parella formada per María Rodríguez Soto i David Verdaguer, els actors que encarnen Els dies que vindran, esperava una criatura. Amb la complicitat dels dos actors, amb els quals ha treballat regularment, Marqués-Marcet va idear una obra fictícia aprofitant l'ocasió. El resultat és una obra d'allò més natural i despullada sobre el fet de gestar una paternitat accidentada.
La podeu veure a la plataforma Filmin i en algunes biblioteques de Catalunya a través del préstec interbibliotecari.