Suposaria un gran impacte ambiental i un pas negatiu de cara a la preservació d’una zona amb el patrimoni natural i cultural riquíssim. Les seccions comarcals d’Esquerra de la Noguera i el Pallars Jussà han assentat posicions sobre el projecte previst pel Congost de Montrebei, un qüestió que afecta el desenvolupament de Lleida. En aquest sentit, i amb el recolzament de la resta de representants d’Esquerra com són els diputats parlamentaris, Jordi Ausàs i Carmel Mòdol, la secretària nacional de Política Territorial, Montse Bergés, i els representants locals de municipis de la zona, com ara Àger, Esquerra manifesta que el projecte inicial pensat pel Congost, que estava carregat de bones intencions, actualment s’està desviant cap a un model allunyat del desenvolupament que defensa Esquerra lligat amb els valors patrimonials i territorials. (...) Suposaria un gran impacte ambiental i un pas negatiu de cara a la preservació d’una zona amb el patrimoni natural i cultural riquíssim. Les seccions comarcals d’Esquerra de la Noguera i el Pallars Jussà han assentat posicions sobre el projecte previst pel Congost de Montrebei, un qüestió que afecta el desenvolupament de Lleida. En aquest sentit, i amb el recolzament de la resta de representants d’Esquerra com són els diputats parlamentaris, Jordi Ausàs i Carmel Mòdol, la secretària nacional de Política Territorial, Montse Bergés, i els representants locals de municipis de la zona, com ara Àger, Esquerra manifesta que el projecte inicial pensat pel Congost, que estava carregat de bones intencions, actualment s’està desviant cap a un model allunyat del desenvolupament que defensa Esquerra lligat amb els valors patrimonials i territorials. Per tot això, Esquerra considera que: 1. Cal potenciar la creació del Parc Natural del Montsec, com a factor de conservació ambiental i com a oportunitat de desenvolupament econòmic i social per a aquest territori de l’interior de Catalunya que té moltes dificultats per a recuperar-se de la regressió soferta durant la segona meitat del segle XX. 2. Dins de la zona del Montsec, el congost de Mont-rebei és un espai singular de gran interès natural i bellesa paisatgística que cal preservar. 3. La construcció d’una passarel·la que permeti la connexió entre les dues ribes del congost es pot prendre en consideració, sempre i quan es tracti d’una infraestructura de poc impacte i la finalitat de la qual sigui únicament potenciar el senderisme entre les dues bandes. 4. Els beneficis econòmics que comportaria una nova presa no justifica el fort impacte ambiental pel congost i el seu entorn, així com danys al patrimoni romànic proper en aquest espai. Com alternativa a la gestió de l’hàbitat àrid que actualment predomina en bona part de la riba de l’embassament, es proposa realitzar un estudi sobre la capacitat real i futura de l’embassament. Si es demostra, que el pantà està sobredimensionat, es podria desafectar la zona no inundable i, amb una gestió d’aquesta, recuperar el bosc de ribera, millorant encara més la qualitat ecològica i el paisatge. 5. Ens oposem a la construcció de grans infraestructures a l’entorn del congost (com ara la presa al nord i el pont al sud) perquè suposen un gran impacte ambiental per a aquest indret, tant les infraestructures com les obres que requereixen, i que podrien suposar un pas negatiu (o impacte) irreversible de cara a la seva preservació. 6. Instem a tots els ajuntaments i els consells comarcals del territori que es trobin afectats per aquests projectes que els debatin i que estableixin el seu pronunciament. Informacions importants: El Congost de Mont-rebei, situat al Pre-pirineu, és l’únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge. Té uns 7 km i les seves parets arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb llocs on l’amplada és només d’uns 20 metres. La zona del Montsec ofereix un riquíssim patrimoni natural i cultural, malauradament poc conegut i poc potenciat. Conté espais naturals de gran riquesa ecològica i paisatgística, i cal tenir en compte que és zona PEIN i Natura 2000, així com el Congost és Reserva Natural. El Montsec té a més la major superfície d’aigua de la Catalunya interior, amb tres rius i set pantans, a més d’una gran riquesa geològica i un impressionant patrimoni paleontològic. És un aspecte a destacar el variat patrimoni arqueològic i arquitectònic de totes les èpoques de la història, a més d’un valuós patrimoni històric i cultural amb elements que figuren en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català. Al mateix temps, existeix una gran riquesa botànica, una gran biodiversitat i posseeix un cel de qualitat puntera que ha convertit la zona en el punt de referència de l’observació astronòmica a Catalunya. Fa més d’un any (30 agost 2006) va ser presentat el projecte de construcció de la Central Hidroelèctrica de Sant Esteve, promoguda i finançada per Endesa, sobre la qual el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va afirmar que el projecte era compatible amb el medi ambient. Hi ha diferents estudis que indiquen que l’embassament de Canelles està sobredimensionat i és pràcticament impossible que es pugui omplir en la seva totalitat Per tant, caldria estudiar la possibilitat de redimensionar l’embassament de Canelles, a partir de la capacitat real i un gestió integral de la conca, cosa que comportaria la gestió i millora ambiental i paisatgística d’aquesta àmplia zona àrida i semidesèrtica. Un descens de la cota d’inundació màxima de l’embassament permetria recuperar l’important bosc de ribera que hi havia a l’entrada nord del congost. D’altra banda, cal destacar que el Riu Noguera Ribagorçana és un dels més intervinguts i regulats hidroelèctricament de l’estat, per tant, no justifica la construcció d’una nova presa. A més, la nova presa, per les característiques geològiques de la zona, quedaria inutilitzada en un període breu de temps, ja que l’elevat volum de sedimentació de fangs que es dipositen en aquest tram la deixaria inoperativa. L’any 2005 es va anunciar la construcció d’una gran passarel·la de 190 m que uniria les ribes catalana i aragonesa del congost de Mont-rebei. La passarel·la es construiria al vessant sud del congost i uniria l’ermita Santa Quitèria, a la banda aragonesa, amb la de la Pertusa, a la part catalana, recuperant així l’antic camí que connectava el nucli de Viacamp (a la Baixa Ribagorça) amb el de Corçà (a Àger, Noguera). La via era molt transitada fa anys i va quedar negada per l’embassament de Canelles. Darrerament s’ha fet públic que la passarel·la proposada per la Diputació d’Osca s’ha convertit en un autèntic pont que permetrà fins i tot el trànsit rodat. Aquesta infraestructura, a part de ser innecessària, pot ser d’un gran impacte ambiental en una zona natural pràcticament verge i a més, s’allunya totalment de la idea inicial. Suposaria un gran impacte ambiental i un pas negatiu de cara a la preservació d’una zona amb el patrimoni natural i cultural riquíssim Les seccions comarcals d’Esquerra de la Noguera i el Pallars Jussà han assentat posicions sobre el projecte previst pel Congost de Montrebei, un qüestió que afecta el desenvolupament de Lleida. En aquest sentit, i amb el recolzament de la resta de representants d’Esquerra com són els diputats parlamentaris, Jordi Ausàs i Carmel Mòdol, la secretària nacional de Política Territorial, Montse Bergés, i els representants locals de municipis de la zona, com ara Àger, Esquerra manifesta que el projecte inicial pensat pel Congost, que estava carregat de bones intencions, actualment s’està desviant cap a un model allunyat del desenvolupament que defensa Esquerra lligat amb els valors patrimonials i territorials. Per tot això, Esquerra considera que: 1. Cal potenciar la creació del Parc Natural del Montsec, com a factor de conservació ambiental i com a oportunitat de desenvolupament econòmic i social per a aquest territori de l’interior de Catalunya que té moltes dificultats per a recuperar-se de la regressió soferta durant la segona meitat del segle XX. 2. Dins de la zona del Montsec, el congost de Mont-rebei és un espai singular de gran interès natural i bellesa paisatgística que cal preservar. 3. La construcció d’una passarel·la que permeti la connexió entre les dues ribes del congost es pot prendre en consideració, sempre i quan es tracti d’una infraestructura de poc impacte i la finalitat de la qual sigui únicament potenciar el senderisme entre les dues bandes. 4. Els beneficis econòmics que comportaria una nova presa no justifica el fort impacte ambiental pel congost i el seu entorn, així com danys al patrimoni romànic proper en aquest espai. Com alternativa a la gestió de l’hàbitat àrid que actualment predomina en bona part de la riba de l’embassament, es proposa realitzar un estudi sobre la capacitat real i futura de l’embassament. Si es demostra, que el pantà està sobredimensionat, es podria desafectar la zona no inundable i, amb una gestió d’aquesta, recuperar el bosc de ribera, millorant encara més la qualitat ecològica i el paisatge. 5. Ens oposem a la construcció de grans infraestructures a l’entorn del congost (com ara la presa al nord i el pont al sud) perquè suposen un gran impacte ambiental per a aquest indret, tant les infraestructures com les obres que requereixen, i que podrien suposar un pas negatiu (o impacte) irreversible de cara a la seva preservació. 6. Instem a tots els ajuntaments i els consells comarcals del territori que es trobin afectats per aquests projectes que els debatin i que estableixin el seu pronunciament. Informacions importants: El Congost de Mont-rebei, situat al Pre-pirineu, és l’únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge. Té uns 7 km i les seves parets arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb llocs on l’amplada és només d’uns 20 metres. La zona del Montsec ofereix un riquíssim patrimoni natural i cultural, malauradament poc conegut i poc potenciat. Conté espais naturals de gran riquesa ecològica i paisatgística, i cal tenir en compte que és zona PEIN i Natura 2000, així com el Congost és Reserva Natural. El Montsec té a més la major superfície d’aigua de la Catalunya interior, amb tres rius i set pantans, a més d’una gran riquesa geològica i un impressionant patrimoni paleontològic. És un aspecte a destacar el variat patrimoni arqueològic i arquitectònic de totes les èpoques de la història, a més d’un valuós patrimoni històric i cultural amb elements que figuren en l’Inventari del Patrimoni Cultural Català. Al mateix temps, existeix una gran riquesa botànica, una gran biodiversitat i posseeix un cel de qualitat puntera que ha convertit la zona en el punt de referència de l’observació astronòmica a Catalunya. Fa més d’un any (30 agost 2006) va ser presentat el projecte de construcció de la Central Hidroelèctrica de Sant Esteve, promoguda i finançada per Endesa, sobre la qual el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va afirmar que el projecte era compatible amb el medi ambient. Hi ha diferents estudis que indiquen que l’embassament de Canelles està sobredimensionat i és pràcticament impossible que es pugui omplir en la seva totalitat Per tant, caldria estudiar la possibilitat de redimensionar l’embassament de Canelles, a partir de la capacitat real i un gestió integral de la conca, cosa que comportaria la gestió i millora ambiental i paisatgística d’aquesta àmplia zona àrida i semidesèrtica. Un descens de la cota d’inundació màxima de l’embassament permetria recuperar l’important bosc de ribera que hi havia a l’entrada nord del congost. D’altra banda, cal destacar que el Riu Noguera Ribagorçana és un dels més intervinguts i regulats hidroelèctricament de l’estat, per tant, no justifica la construcció d’una nova presa. A més, la nova presa, per les característiques geològiques de la zona, quedaria inutilitzada en un període breu de temps, ja que l’elevat volum de sedimentació de fangs que es dipositen en aquest tram la deixaria inoperativa. L’any 2005 es va anunciar la construcció d’una gran passarel·la de 190 m que uniria les ribes catalana i aragonesa del congost de Mont-rebei. La passarel·la es construiria al vessant sud del congost i uniria l’ermita Santa Quitèria, a la banda aragonesa, amb la de la Pertusa, a la part catalana, recuperant així l’antic camí que connectava el nucli de Viacamp (a la Baixa Ribagorça) amb el de Corçà (a Àger, Noguera). La via era molt transitada fa anys i va quedar negada per l’embassament de Canelles. Darrerament s’ha fet públic que la passarel·la proposada per la Diputació d’Osca s’ha convertit en un autèntic pont que permetrà fins i tot el trànsit rodat. Aquesta infraestructura, a part de ser innecessària, pot ser d’un gran impacte ambiental en una zona natural pràcticament verge i a més, s’allunya totalment de la idea inicial. Marta Vilalta Premsa-ERC
