Fa potser 30 anys que sóc militant d' ICV. Dec ser allò que en diuen un ' militant històric', i no cregueu, això ja comença a imposar. He tingut alts i baixos en això de la militància, però gairebé sempre he estat al servei del partit en allò que els companys han cregut convenient. I per això, en aquesta ocasió han volgut que els acompanyi en la candidatura per Lleida. Crec que la meva és una militància purament ideològica perquè mai he estat en càrrecs públics, encara que ho he intentat sense sort, però també sense pretensions de professionalització ni res. He estat i sóc a ICV no perquè em doni una ideologia o una professió o uns ingressos ni res de tot això, sinó perquè ICV s' adapta quasi perfectament al model de societat que he tingut i tinc i perquè mai no m' ha decebut. I quina és aquest model de societat a què em refereixo' 1- Doncs, des del punt de vista econòmic, el que més importa crec jo és el nivell d' ingressos, és a dir, que els poders públics tinguin suficients diners per poder posar en marxa les seves polítiques , les socials i les altres. Uns nivells d' ingressos que provinguin d' una fiscalitat progressiva en què paguin més els que més tenen, sense trampes i de bona fe. Una societat en què no càpiguen els paradisos fiscals per immorals ni les defraudacions perquè l 'estafa que es produeix afecta tota la col·lectivitat. Aquestes recaudacions haurien de servir per impulsar totes les polítiques de l' Estat basades en aconseguir la igualtat d' oportunitats i la protecció per a tots, és a dir, uns serveis bàsics de qualitat i uns serveis socials justos i equitatius. Per a mi això és el més important i inclou educació, sanitat, seguretat social, atur, dependència, etc. En un segon terme , amb aquests recaudacions s' han de dur a terme polítiques potents d' infraestructures, cultura, promoció econòmica, agricultura, seguretat, de justícia, I+D+I, etc. El que seria , doncs , una efectiva actuació de govern al ' servei de la gent i , sobretot, dels més desafavorits'. I també amb un sistema financer molt controlat i amb unes normes ajustades al servei públic. Passa però que ja falla la premissa, és a dir , la base de tot aquest entramat. Les recaudacions són completament injustes i desequilibrades . Els rics paguen molt poc i les evasions a paradisos fiscals i de les altres són cada vegada més abundants, sobretot per part de les grans fortunes i de les grans empreses ( més d' un 80% del frau), mentre que les classes mitjanes i els assalariats aguanten la major part dels ingressos, a més de l' IVA i altre s que graven a tots per un igual. I falla tabé que hem tingut i tenim un sistema financer totalment descontrolat i desbocat cap als guanys particulars i no pas cap al servei públic 2- En els altres aspectes socials, jo cec en un país republicà i laic amb una església catòlica sense privilegis, pacifista amb un exèrcit reduït a la mínima expressió , amb una justícia objectiva i despolititzada, amb un sistema polític proporcional, auster i que jugui net, on es persegueixin de veritat les corrupcions públiques i amb uns partit i classe política al servei real del poble. I tot això, mant amb un sistema de llibertats individuals i d' igualtat de gènere i davant la llei ampli i satisfactori per a tothom A més, crec en un país, el nostre, que tingui autèntic poder de decisió sobre el seu futur i que la majoria del poble català pugui decidir lliurement cap a on vol anar, sempre dins de la UE, la qual , malgrat tot, considero un dels moviments polítics més positius dels últims decennis. I també amb uns principis de política internacional en què els països pobres puguin desenvolupar-se sense els impediments dels països del nord en matèria comercial internacional, les lleis del qual els són molt perjudicials i sense les interferències d' explotació i de venda d' armes , per exemple,de les potències. Se'm pot dir , segurament, que tot el que he explicat , més o menys , ho volem tots. Però llavors és quan val la pena pensar la manera d' aconseguir-ho. Jo crec en l' acció ciutadana, al carrer i a la vida quotidiana, en accions organizatives populars i en accions de protesta i de resistència, però també de creació d' espais de llibertat i de millora social i de serveis. Crec en tot això, però també en la tasca col·lectiva a les institucions en què els postres representants hagin de treballar quotidianament per aquesta societat més justa i igualitària, duts per un concepte per a mi fonamental, el concepte de l humanisme solidari. I aquí es on puc dir que ICV no m' ha decebut gairebé mai i que de totes les opcions, és la que crec que millor, amb mes bona fe i amb més rigor està duent la seva tasca política cap als ideals que son els meus de tota la vida. Joan Fornsubirà, ICV l' Urgell
