Escric aquest article i som dimecres. Acabem de viure una temperatura brutal durant la nit en alguns indrets de Catalunya acompanyada de vents forts. Aire sufocant. Entre les 2 i les 6 de la matinada Catalunya ha enregistrat sovint temperatures per sobre dels 25 graus i en alguns punts, per sobre dels 30 graus. Al Cap de Creus, a les 2 de la matinada s’han assolit els 36,7 graus i a Portbou els 35,5 °C.

Les entrades extraordinàriament càlides són molt capricioses pel que fa a moviments verticals que afavoreixen ventades, canvis sobtats de temperatura i també d’humitat ambiental.

Els valors, però, podrien ser rècord en alguns punts entre dijous i divendres. Ja en parlaré, si toca, la setmana que ve.

Us volia explicar «coses» sobre les temperatures.

Una de les preguntes que ens fan és perquè es mesuren a l’ombra. La resposta és clara. El que ens interessa mesurar és la temperatura de l’aire que ens envolta. En canvi, no ens interessa saber, la temperatura de cada tipus de pell de persones diverses o d’animals o d’objectes experimentant l’acció de rajos solars al damunt.

Per això, hem de posar els sensors en les anomenades gàbies o abrics termomètrics per tal que hi circuli lliurement l’aire, però no els hi toqui el sol directament. Aquest és el motiu, per exemple, que molts plafons publicitaris marquin valors que no toquen. Els sensors es col·loquen dins de caixes mal ventilades i reescalfades quan fa sol.

La temperatura de l’aire, per exemple, s’aconsegueix pel contacte del terreny i la temperatura resultant resulta «d’encomanar-se». El sol, quan llueix, travessa l’aire, ja que aquest és transparent als raigs solars. A la massa d’aire li és igual si el dia està ennuvolat o és assolellat. De qui obtindrà la temperatura és de la superfície terrestre.

Per tot plegat, les mesures de temperatura, han de ser curoses i sistemàtiques per tal de no caure en errors o exageracions en l’era del «tot s’hi val» en la informació i les xarxes socials.

La setmana vinent, si o si, tocarà repàs de la calorada i si ha batut rècords o no. Jo m’inclino per pensar que si se n’assoliran.