Opinió

'Compra al barri', de Teresa Miserachs

Doncs sí, des de fa un temps ja, abans del decret de l’estat d’alarma i el confinament, finalment molts comerços van prendre consciència que el que els calia eren els clients del barri o de proximitat, per això no és gens estrany ni sorprenent que cada poble o ciutat faci publicitat de les meravelles de comprar al seu barri o a la seva localitat. I és cert, jo sempre he estat més de botiga de barri que de grans àrees comercials, però no tothom ho tenia entès així, i és que a més hi ha negocis que han de ser presencials, com per exemple les estètiques, les perruqueries, els bars i restaurants...

I és clar, la ditxosa pandèmia alguna cosa ha canviat; la forma de comprar segur que sí. I és per això que ara els petits comerços dels pobles o ciutats s’han adonat de la importància dels clients presencials i tots fan campanyes per recuperar la quota de negoci perduda. Però no serà fàcil recuperar el terreny perdut, perquè quan una cosa es perd, sovint és ben difícil de recuperar. Em deia una noia l’altre dia, que ella tenia un negoci de bijuteria i complements, i que estava molt disgustada perquè les últimes vegades que havia anat a la perruqueria i al centre d’estètica, havia vist com arribaven paquets d’Amazon o d’altres cases, i veia que les noies del centre d’estètica o de la perruqueria portaven bosses, fulards o collarets i a ella no li anaven a comprar, i afegia, en canvi jo sí que els dono vida. És cert, jo també em puc solidaritzar amb ella en molts casos, perquè hi ha coses que un no pot comprar per internet (no es pot tallar el cap i enviar-lo i que li tornin tenyit i pentinat), o no es pot fer un massatge virtual; però també és cert que els hàbits han canviat i ara són moltes les persones que  cada cop més fan les compres per internet. Per exemple són cada vegada més els que encomanen el menjar i se’l fan portar a casa si no és que hi fan fins i tot la compra de la setmana. I també és cert, i potser el confinament hi ha ajudat, que els costums i les prioritats van canviant, per exemple les dones, que representen més de la meitat dels compradors i que sembla que la roba i les modes fossin creades per a elles, gasten cada cop menys en roba i complements i més en tecnologia.

També ha canviat la forma de relacionar-se amb els diners i cada cop són més els que paguen fins i tot un cafè amb targeta de crèdit. I com que els bancs, fusions estranyes a part, també han canviat la forma de tractar amb els clients, no són pas pocs els que no només per raons polítiques o nacionalistes canvien d’entitat, sinó que per raons pràctiques es passen a la banca digital o electrònica. I aquí vull fer un incís, jo mai havia vist tantes cues als bancs com ara, i si ja hi eren abans de la pandèmia, ara no cal ni parlar-ne, i que els bancs es posin tan exquisits i es permetin el luxe de dir que els rebuts només es paguen tal dia de tal hora a tal altre; o que tots els ingressos s’han de fer pel caixer; o que cobren unes comissions que sobrepassen la usura per fer un xec dels teus propis diners o per portar-los diners, fa que les cues siguin de clients no contents precisament.

No sé jo, si Francesc Moragas i Lluis Ferrer-Vidal, fundadors de 'La Caixa', i avui parlo només de la Caixa perquè ells sempre han fet apologia que després de la guerra van ser els únics que van tornar els diners i que inicialment es deia 'Caixa d’Estalvis i Pensions' però es pot fer extensible a gairebé tots els bancs, veiessin que ara a les oficines ja no hi ha ni diners en efectiu, que cobren comissions als nens per ingressar-los els estalvis de la guardiola (bonica manera de fomentar l’estalvi) o a un padrí per cobrar la pensió; que un senyor no pot cobrar un xec i que sí o sí l’ha d’ingressar i així li cobren la comissió que els ve de gust, no sé jo que en pensarien.

I ja no entrarem a parlar de l'última jugada, que fa temps que van deixar lligada i ben lligada: primer s’emporten la seu social a València i ara compren Bankia, un banc rescatat amb els diners de tots, del qual el principal accionista n’és l’estat espanyol, i permeten que tots els càrrecs siguin de Bankia, però mantindran el seu nom, més o menys com ERC que mantindrà la república al nom tot i que els fets no acompanyin. Apa, ja m’he desfogat.