El passat dilluns dia 11 d’agost de 2008, la trista notícia corria ràpid de mòbil a mòbil: Mn. Roc ha tingut un accident i s’ha mort. Els sentiments a flor de pell es movien entre la sorpresa, la confusió, l’impacte, l’absurd... No podia ser que aquell home, de tracte amable i obert, amic de tots, col·laborador incansable, amant de la natura, dels infants i de la joventut, hagués mort. El passat dilluns dia 11 d’agost de 2008, la trista notícia corria ràpid de mòbil a mòbil: Mn. Roc ha tingut un accident i s’ha mort. Els sentiments a flor de pell es movien entre la sorpresa, la confusió, l’impacte, l’absurd... No podia ser que aquell home, de tracte amable i obert, amic de tots, col·laborador incansable, amant de la natura, dels infants i de la joventut, hagués mort. El cop ja estava donat. Ara, poc a poc, anirà sortint el blau i el dolor. I és que amb la seva mort tots hem perdut molt, i de vegades amb les persones ens passa una mica que quan les perdem és quan més conscients ens fem de la riquesa que teníem. Mn. Roc ha estat un veritable regal de Déu, una petita benedicció del cel, que ha fet possible que moltes persones de les nostres terres estructuressin el seu món interior des d’uns valors humans ben ferms. Per assolir aquesta fita en Roc no va estalviar hores i més hores al servei de l’educació d’infants i joves des dels esplais i els agrupaments, les colònies, els campaments... Tot i que la seva dedicació a l’educació en el lleure va ser majoritàriament des del món de l’Esplai, la seva vinculació a l’escoltisme és molt forta, i fins hi tot, tal i com ell confessa, el llibre "D’escoltisme per a nois" de Baden Powell, el va llegir i rellegir infinitat de cops, i li va donar la inspiració per tal de fer una tasca educativa diferent de la que es feia en els anys 60. També la figura de mossèn Batlle, va ser entranyablement propera per a ell. Mn. Roc va obrir les portes de Salgar als escoltes de les nostres terres, especialment a l’agrupament d’Artesa de Segre, on cada any celebraven una missa del Gall ben a l’estil escolta. Actualment a Linyola, també es feia proper a l’Agrupament Escolta i Guia Mascançà, i de fet feia pocs dies que acabava de visitar-los en el seu campament d’estiu, doncs com tothom saps els infants i joves eren la seva debilitat, la seva inspiració, la seva vida. L’escoltisme ha vist en Mn. Roc, un referent, amb el qui comparteix un mateix ideari: Fe, País i Educació; un estil educatiu, el d’estar "sempre a punt", el de que "el gran ajudi al petit", el de "deixar un món una mica millor del que l’hem trobat", i un model de persona "Jesús de Natzaret". I és que la veritat costa trobar consiliaris que com ell es facin tan propers, que sàpiguen ajudar a descobrir la persona de Jesús des del més quotidià, des de l’amistat, des del compartir la vida, des del compromís, des de l’alegria, des de la convivència... Ell que s’imaginava el cel com un gran foc de camp etern, estem segurs que ara ja gaudeix d’aquesta plenitud i ja deu estar preparant una cançó per rebre tots aquells que hem tingut la sort d’haver-lo conegut i estimat. Mn. Roc ens deixa un gran llegat: el seu testimoni de persona creient, la seva bondat, el seu amor pels infants i joves, el seu compromís per les persones i el país, per la cultura, pel seu estimat Salgar, el seu amor a la natura... Però a més a més ens deixa un gran repte, el de començar a construir, ara a la terra, aquell cel que ell s’imaginava com un gran foc de camp. Des de l’educació en el lleure, des de la gratuïtat i el voluntariat compromès de l’escoltisme, tenim molt a fer. Estem segurs que des del seu Salgar etern, Mn. Roc, ens donarà aquell cop de mà que necessitem per a construir aquest somni que molts compartim. Moltes gràcies Mn. Roc per tot. Sempre a punt!!! Demarcació L/S/U de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya
