Des del gener fins ara Catalunya ha rebut gairebé 800 immigrants que han arribat per les costes Canàries. Fa uns dies que en van arribar una cinquantena a Barcelona, sense saber ni l’idioma, sense saber on anar, pul·lulant com les bestioles més emblemàtiques que sobrevolen la ciutat. Des del gener fins ara Catalunya ha rebut gairebé 800 immigrants que han arribat per les costes Canàries. Fa uns dies que en van arribar una cinquantena a Barcelona, sense saber ni l’idioma, sense saber on anar, pul·lulant com les bestioles més emblemàtiques que sobrevolen la ciutat. Tothom està molt preocupat per l’arribada massiva d’aquesta pobra gent. Pobra, sí. Què, si no? O és que potser la ‘fal·lera’ per venir a Europa és un caprici? A la gent, però, els molesta. I molt. Que si els uns porten un mocador al cap, que si uns altres porten una túnica de coloraines, que si no s’integren... I ara només faltava que uns quants puguin tenir la possiblitat de votar a les municipals... La bomba! A sobre, un estudi recentment publicat afirma que el creixement econòmic dels darrers anys al nostre país es deu en gran mesura als immigrants. Durant l’agost ja hi hagut tema de conversa entre el polítics. Els de dretes ho troben una aberració brutal, els d’esquerres hi posen més llenya al foc per veure com reaccionen els de dretes... Prou, senyors polítics. Per què no ens deixem d’històries i ens centrem en un dels problemes més greus que pateix el nostre país? Potser entre tots hauríem de reflexionar i arribar a la conclusió que el problema de la immigració és un problema de tots i que absolutament tots en som responsables. Des dels qui actuen en aquests països explotant els treballadors de la manera més inhumana, passant pels desgavells polítics que existeixen, fruit dels odis i enganys, que en moltes ocasions condueixen a una guerra perduda (pensem que actualment hi ha 40 guerres al món!), sense parlar d’altres problemes que ara ens allargaríem massa… La situació, doncs, és greu. I la solució, és clar, no passa per pujar un mur de deu o vint metres metres d’altura. Al govern se li ha escapat de les mans: vinga a fer polítiques, sempre provisionals. En pocs anys hem perdut el compte dels processos de regularització als quals han estat sotmesos. És per això, doncs, que calen actuacions ja, ara, avui mateix. Perquè, si no, hi sortim perdent tots. I mentre els polítics es barallen per decidir qui pot votar i qui no, la costa de Canàries no para d’ésser un escenari lamentable d’arribada de persones que busquen alguna cosa més essencial que tot això i que no és cap altra que el dret de viure.
