Opinió

'Any nou...', de Teresa Miserachs

Diu la dita: “Any nou, vida nova”, però res més lluny de la realitat. Cada primer d’any comença exactament igual que s’acaba l’anterior gairebé per a tots els mortals. Vull dir que les frustracions del desembre no desapareixen per art de màgia en iniciar un any nou. I una prova més que això és així la tenim per exemple en el govern. Aquest any estrenem “gobierno” i tot fa preveure que tot seguirà igual que abans o fins i tot pitjor. Vull dir que aquest govern que suposadament ha ofert diàleg a ERC, li ha ofert el mateix diàleg de sords o monòleg de sempre: No a tot i sanseacabó!

I mira que el molt honorable president Carles Puigdemont fa temps que ho diu: mai a canvi de res. I ves per on, jo sóc de les que crec que l’hauran investit a canvi de res. I si convé, i malgrat la dieta, m’empassaré les meves paraules, però penso que és d’una ingenuïtat terrible creure que el tarannà d’aquesta gent canviarà. I prefereixo pensar que és una ingenuïtat i no un acte de mala fe o segones intencions encarat a fer-se amb el govern de la Generalitat. Perquè en el meu analfabetisme polític i la meva ignorància no m’acaba d’entrar al cap que un partit, per més que en aquests moments tingui més pes al Congreso de los Diputados, prengui la iniciativa i pacti coses que corresponen al govern, i que jo sàpiga, de moment, no durarà gaire, però de moment el president és en Quim Torra. Ja s’afanyen a voler fer-lo fora, ja, utilitzant totes les martingales possibles, perquè ves a saber que han pactat i si el nou president n’està al corrent mai costarà tant. Perquè ja posats en el pitjor dels casos, què podria haver passat si no haguessin investit Pedro Sánchez? Que pugés l’extrema dreta? I quina diferència hi hauria? Perquè això sona a allò de què ve el llop, però aquests no són precisament corders, són llops amb pell de be. Què passaria? Que hi hauria repressió? Què no n’hi ha ara? Que tindríem presos polítics i exiliats? Que no en tenim ara?

Avui llegia que el Supremo ha tornat a demanar que retirin la immunitat a Puigdemont i Comin. De debò? Un altre cop? Veieu com aquest any promet ser la continuació de despropòsits, errors i desencerts de l’anterior i de l’altre i de fa tants anys ja? I sí, la majoria de la gent n’està tipa però tampoc fa res, siguem sincers. Ve a ser una mica com allò dels propòsits d’any nou, que se’n fan molts però pocs arriben a bon port. I seguirem fent debats estèrils, i omplint planes de diaris o les xarxes amb opinions de tota mena, però fins que no siguem valents i anem tots units, tot seguirà igual. Sempre m’he preguntat que hauria passat si en comptes de dividir-se el govern i quedar-se uns a l’exili i tornar i anar a la presó uns altres, tots haguessin anat a l’exili? No ho sé, sempre m’ha semblat que a l’estranger, aquests que fa anys que diem que ens miren, potser ens haurien mirat d’una altra manera si haguessin vist que tot el govern d’un país s’havia hagut d’exiliar. Perquè ara hem de demostrar que el judici és una farsa, que ho és, però no s’ho volen creure perquè no els convé. I si negociéssim amb la UE quedar-nos una part del deute d’Espanya? Total l’acabarem pagant nosaltres igual.