Sóc mestra i tinc un llarg bagatge com a ensenyant. El pla d’estudis de Magisteri vigent quan estudiava contemplava gairebé un curs escolar de pràctiques, la qual cosa vol dir que jo era ben conscient del que faria durant la meva trajectòria com a docent. Durant la tasca educativa a l’escola he fet de tot: he donat classe als nens de parvulari i a tots els altres cursos fins a vuitè d’E.G.B. he exercit càrrecs directius i he impartit més d’una especialitat. Tot aquest volum d’activitats diverses ha contribuït al meu enriquiment personal i professional. Avui, sento la necessitat de pensar en veu alta i no puc evitar fer comparacions, tot i que hi ha qui diu que són odioses. Fa uns anys els alumnes i els pares em tractaven de vostè, avui un bon tu i gràcies. Jo, als pares, que els respecto molt, segueixo dient-los de vostè. (+) Sóc mestra i tinc un llarg bagatge com a ensenyant. El pla d’estudis de Magisteri vigent quan estudiava contemplava gairebé un curs escolar de pràctiques, la qual cosa vol dir que jo era ben conscient del que faria durant la meva trajectòria com a docent. Durant la tasca educativa a l’escola he fet de tot: he donat classe als nens de parvulari i a tots els altres cursos fins a vuitè d’E.G.B. he exercit càrrecs directius i he impartit més d’una especialitat. Tot aquest volum d’activitats diverses ha contribuït al meu enriquiment personal i professional. Avui, sento la necessitat de pensar en veu alta i no puc evitar fer comparacions, tot i que hi ha qui diu que són odioses. Fa uns anys els alumnes i els pares em tractaven de vostè, avui un bon tu i gràcies. Jo, als pares, que els respecto molt, segueixo dient-los de vostè. Temps enrere els nens quan sortien de l’escola i arribaven a casa sempre hi trobaven algú (els avis, la mare...). L’estructura familiar ha canviat, trobem diferents models de família i tots rutllen. Actualment molts nens porten la clau de casa penjada al coll i quan hi arriben estan sols i fan el que els hi passa pel cap, per això són nens. També en trobem un grup molt nombrós que surten corrent de l’escola per iniciar una segona jornada de treball anomenada d’activitats extraescolars. Hi ha molts nens que només juguen a l’hora del pati o després de dinar si es queden al menjador escolar i una criatura en aquesta etapa de la seva vida necessita jugar molt sigui movent el cos, inventant i creant, embrutant-se, caient al terra i fent-se alguna que altra pelada als genolls...etc. Sóc coneixedora de que els temps canvien molt ràpidament i que la dona s’ha volgut alliberar sortint de casa (realment no sé ben bé si la meva generació ho hem aconseguit o ens hem carregat amb feines afegides), que la vida és molt cara i calen diners per viure, que el mercat de consum ens ofereix molts productes (alguns no necessaris però sí llaminers) que comprem i després no tenim temps per treure’n un bon rendiment perquè hem de treballar o estem cansats. El que està clar és que els pares se les veuen i se les desitgen per coordinar la vida laboral i la funció de fer de pares d’uns fills que creixen ràpidament i necessiten uns límits i uns principis bàsics pel seu desenvolupament com a persones que l’escola complementa. Sempre em pregunto perquè no es lluita més per la jornada laboral flexible que permetria als pares passar més hores amb els seus fills. Això que dic no és res nou, a molts països d’Europa existeix i funciona. Per què treballem tantes hores els catalans? Som capaços de rendir el 100% tot el temps? Desconec el tema i no en puc parlar però hi ha qui podria fer-ho. La funció de l’escola ha anat canviant també. Abans el mestre ho sabia tot, la seva funció era transmetre coneixements i educar. Avui els nens aprenen de llocs molt diferents i la nostra tasca d’ensenyants és més d’estimar i motivar l’alumne perquè s’interessi pels aprenentatges, ajudar-lo i guiar-lo quan ho necessita i educar, per descomptat, ja que la cosa més important és que els nens esdevinguin persones compromeses, educades, responsables i siguin tolerants i respectuoses amb les idees de tothom. Les matèries que han de conèixer no es poden oblidar lògicament però tenen tota una vida per aprendre si volen, en canvi els bons hàbits si no els aprenen i practiquen des de petits difícilment els podran adquirir d’adults i per aconseguir-ho la tasca s’ha d’encetar a casa i ha d’ésser completada a l’escola. Per què penso en tot això? Doncs, perquè estic cansada del bombardeig mediàtic a que últimament està sotmesa la nostra professió. El filtratge de notícies que fan els mitjans de comunicació és escandalós, només surten informacions que suposin un increment d’audiència o de vendes. La societat ens vol arreglar la vida, tothom vol o es creu amb el dret i capacitat de posar la cullerada parlant dels ensenyants desconeixent realment quin és el nostre dia a dia a l’escola. Jo no parlo mai de cap professió que no conegui ben bé perquè no tinc elements de judici suficients i la meva opinió podria no ser justa. La nostra tasca real és desconeguda per l’Administració també. Aquesta es basa en dades fredes (estadístiques). Jo em pregunto, quantes persones del Departament d’Ensenyament han trepitjat una escola i s’han mogut per les aules de debò? Hi ha aspectes de l’Ensenyament que òbviament han de canviar ja que treballem amb persones, les noves tecnologies hi han d’estar més presents i cal fer readaptacions a tots nivells. Molts mestres de Catalunya es mouen i es reuneixen en el seu temps lliure, parlen, avaluen i anoten conclusions que seran lliurades al Conseller d’Educació perquè es tinguin en compte a l’hora de redactar la Llei d’Educació que vol desplegar. Jo, una simple mestra, li demano que se les llegeixi amb atenció perquè el que hi diu allà és el que realment es creu que cal tenir en compte perquè aquesta Llei sigui el màxim d’efectiva i serveixi perquè l’educació millori al nostre país. Isabel Puigarnau
