Decidim fer aquest article a quatre mans, a cavall entre el Parlament i el Congrés dels Diputats, perquè el repte de repoblament és de vital importància pel nostre territori, per aquesta raó ho hem de fer des de tots els fronts possibles. Revertir la tendència al despoblament en el món rural requereix de polítiques transversals i col·laboratives i, malauradament, no n’hi haurà un únic pla màgic que ho solucioni.
A Catalunya, els municipis de menys de 2.000 habitants suposen gairebé el 63% del total de municipis i el 64% de l'extensió territorial, tot i que només sumen el 4,5% de la població. La sostenibilitat demogràfica d'aquest conjunt de municipis rurals penja d'un fil i planteja un repte demogràfic de primer ordre que s'ha de tenir en compte a l'hora d'aplicar polítiques públiques.
Aquest desequilibri genera grans desigualtats econòmiques i socials, tothom ha de tenir les mateixes oportunitats, visqui on visqui, per a poder desenvolupar el seu projecte de vida. L’exemple paradigmàtic és la demarcació de Lleida, la més gran de Catalunya i la menys poblada.
Per tant, la nostra tasca ha de ser la de frenar el despoblament, en primera instància, amb l’objectiu de repoblar aquests territoris el més aviat possible. Per a fer viables i sostenibles aquests municipis és imprescindible garantir l'accés a serveis de mobilitat i connectivitat. Perquè viure en el món rural no impossibiliti desenvolupar activitats productives pròpies dels nous models de treball.
La gestió d’aquestes polítiques ha de ser transversal i integral.
La primera fita, el primer gran repte, el tenen els ajuntaments, però la situació ens ha d’interpel·lar a totes les administracions superiors, des de Diputacions a Generalitat, Estat i Europa, per a poder dotar les alcaldies d’eines efectives per actuar als seus municipis. Per a què això sigui possible fa falta un gir en el model territorial de desenvolupament. Passar d'un model centralitzat que només afavoreix a les grans ciutats a un altre model descentralitzat, que reequilibri el territori i redistribueixi inversions i infraestructures.
Aquesta és una de les grans fites de la governança republicana, i un dels primers exemples d’aquest canvi de mentalitat l’hem pogut constatar en la nova manera de fer de la Diputació de Lleida, presidida per ERC, amb l’execució dels seus plans econòmics. Per primera vegada s’han aplicat criteris de discriminació positiva cap als municipis en risc de despoblament o amb dificultats geogràfiques, com poden ser els de muntanya. Dels 31,5 milions d’euros mobilitzats aquest 2020 en recursos per als ajuntaments, el 20,6%, és a dir, 6,5 milions, s’han destinat a aquests territoris per a fer inversions i manteniments en matèria de Salut, inversions locals, arranjaments de camins i, fins i tot, la contractació d’accions culturals. Perquè actuar contra el despoblament incideix en totes les facetes de la vida.
Per tant, considerem com l'objectiu principal de les polítiques de desenvolupament del medi rural la fixació de la població en el territori. Per aconseguir-ho necessitem La millora de les infraestructures: transport, serveis públics, escoles, consultoris mèdics, carreteres i sobre tot, la millora de la connectivitat. Hem de trencar amb la bretxa digital que afecta especialment els micropobles, i més ara, que hem d'aprofitar el teletreball, perquè obre una finestra per a la reactivació dels territoris més castigats. I hem de treballar més en polítiques d’arrelament dels joves i dones al territori, doncs són ells qui realment garanteixen el relleu generacional i la regeneració demogràfica.
Per afrontar el repoblament necessitem l'explotació agrària, però també, la petita i mitjana empresa. Així doncs aplicant només polítiques agràries no aconseguirem l’objectiu. A les zones rurals, també es necessiten comerços, electricistes, lampistes, mecànics, gestors, assessories, fusters, en definitiva es necessiten empreses de serveis.
La governança republicana també passa pels ajuntaments. Hi ha accions de microcirurgia que podem posar en marxa des dels ajuntaments, com ens ha demostrat l’alcalde de Ciutadilla, el company Òscar Martínez, que ha facilitat obrir una botiga al poble en un local municipal després que hagués tancat l’única botiga de queviures que hi havia. Algú en una ciutat pot concebre que et falti un ingredient per a fer el dinar i haver d’agafar el cotxe per desplaçar-te a un altre municipi per comprar uns pebrots, sal o cafè? Als petits municipis aquestes coses passen, i s’agreugen quan la població està envellida i no tenen l’opció d’agafar el cotxe i fer aquesta ruta. A Ciutadilla, un alcalde d’ERC ha començat a treballar per revertir-ho.
Només amb la suma d’accions i decisions com aquestes que hem descrit podrem assolir un dels reptes més importants que tenim com país: Assolir l’equilibri territorial, garantir el relleu generacional de les explotacions agràries i que els nostres pobles segueixen sent ben vius i plens de futur.
Montserrat Fornells, diputat d'ERC al Parlament de Catalunya i alcaldessa de Vilanova de l'Aguda, i Inés Granollers, diputada al Congrés d'ERC i regidora a l'Ajuntament de Bellpuig